divendres, 1 d’abril de 2011

Necessitem les entitats?

Quart article meu publicat a Catalunya Press (on podeu trobar comentaris)

Sempre he defensat que per tal d’avançar en una societat més d’esquerres no hi ha prou amb que les forces polítiques d’esquerres governin. Cal entre d’altres coses un fort moviment associatiu de caràcter progressista. I la primera pregunta és, a Catalunya i Barcelona hi és? Jo crec que no, el moviment associatiu a casa nostra no té en aquests moments prou força. No em refereixo a la seva capacitat de generar idees o d’estar al capdavant de les línies prioritàries que hem de defensar com a esquerres. El problema està en mobilitzar a la societat. És evident que entitats com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) amb la majoria d’AVV de barri o la resta d’entitats socials de caràcter més local tenen prestigi entre molta gent. Ja no parlo d’entitats més globals com per exemple Greenpeace, Metges sense Fronteres o SOS Racisme. Les AVV estan aportant molt a la ciutat però en canvi treballen, en la majoria dels casos, amb un cercle molt reduït de gent i tot i que hi ha excepcions algunes prou representatives com la del Poblenou (que és a la que pertanyo), en molts casos costa mantenir vives les entitats i sobretot mobilitzar a la gent. Aquesta realitat, però, ha de ser una preocupació important per a la gent d’esquerres. Algunes persones del govern de Barcelona han pensat que un moviment veïnal dèbil afavoria una feina més tranquil•la, però l’absència d’entitats fortes ha estat un dels motius, al meu entendre, de l’allunyament entre el govern de Barcelona i els sectors progressistes de la ciutat.
És evident que les relacions entre la FAVB i el govern de la ciutat no han estat prou bones. Tampoc crec que la FAVB, que a sobre ha viscut tensions internes molt importants, representi en exclusiva als veïns i veïnes de la ciutat. El seu paper ha de ser de referent de les demandes socials i de sector crític davant de l’administració, en aquest sentit valoro positivament la revista Carrer, un referent dels moviments alternatius de la ciutat i de la crítica a l’administració. Però el problema està en com fer dialogar en positiu a la FAVB i a l’equip de govern, com trobem el punt mig entre la crítica de la revista Carrer i l’oficialisme de la revista Barcelona Informació. Fins que no entenguem uns i altres que per transformar la ciutat ens necessitem mútuament no avançarem prou. Determinats líders municipals han de baixar el seu nivell de prepotència i entendre que les entitats veïnals no han nascut per tocar-nos gratuïtament les pilotes. I determinats moviments socials han d’entendre que han de contribuir a que les forces d’esquerres governin la ciutat, amb el nivell d’exigència que calgui, però que amb forces polítiques d’esquerres fortes serà més fàcil assolir els objectius. Ni avançarem prou amb un moviment associatiu dèbil ni aconseguirem avançar per una Barcelona més justa, equitativa i solidària amb un govern de dretes.
I com podem aconseguir enfortir el moviment associatiu des de l’administració? No és senzill, vivim una etapa de manca d’implicació col•lectiva. Però sobretot hem d’apostar per creure fermament en donar la representativitat dels veïns i veïnes a les entitats, no tan sols a les AVV però sí al moviment associatiu. Alguns responsables municipals a vegades m’han dit que les AVV no representen gairebé a ningú, que a les assemblees hi assisteix molta gent. No podem caure en aquesta trampa, hem de treballar perquè representin els interessos de la majoria (no el que diu la majoria dels que criden, sinó els interessos de la majoria social), però a part és que potser els partits aconsegueixen mobilitzar a molta gent quan fan assemblees de les seves agrupacions? Per tant crec que hem d’enfortir als partits d’esquerres, que hem d’aconseguir un millor resultat per a ICV-EUiA i les forces d’esquerres a Barcelona i que hem de comptar amb un moviment associatiu potent, reivindicatiu, crític i còmplice. Per altra banda tampoc podem caure en la trampa de voler fomentar una participació ciutadana amb un pes excessiu de les aportacions personals. Hi ha gent que ho troba més còmode, però com que no podem escoltar a tothom alhora llavors acaben sent aportacions individuals. I a més quan afavorim que cadascú es representi a sí mateix deixem a molta gent sense veu.
Sí, ens calen les entitats. Ens cal un moviment associatiu fort, crític, reivindicatiu, creatiu i constructiu. I des de l’administració cal donar-hi suport, replantejar moltes coses. I des del moviment associatiu també caldrà fer l’autocrítica necessària però sobretot l’esforç que calgui per adaptar-se als nous temps i aconseguir la implicació de molta més gent.