Aquest proper diumenge 10 d’abril es celebra la consulta sobre la independència de Catalunya a Barcelona. Jo aniré a votar i votaré que sí. No ho faig entusiasmat ni pensant que és un pas decisiu en les llibertats nacionals. Ho faig bàsicament per dues raons, la primera és que em sembla molt positiu que la ciutadania es mobilitzi i ho faci en temes polítics, cal recuperar la importància de les idees i de les propostes, en tots els àmbits i en els moments de fredor actual aquestes iniciatives em semblen molt oportunes, malgrat jo hi pugui tenir diferències. El segon motiu pel qual votaré és perquè crec que Catalunya ha de poder exercir el seu dret a l’autodeterminació i superar l’actual model de relacions amb Espanya i per tant no desaprofitaré cap ocasió tan clara com aquesta per fer-ho públic. De fet la primera raó explica perquè votaré i al segona què votaré.
Però insisteixo, no és un suport sense plantejar dubtes, en cap de les dues qüestions que he plantejat. En primer lloc crec que l’organització de la consulta no ha tingut prou capacitat d’aconseguir més complicitats més enllà de gent a favor de la independència, no s’ha aconseguit el repte de creure en la consulta a sectors que no aposten directament per la independència però que volen anar més enllà del model actual i s’ha visualitzat un paper excessivament actiu d’ERC en aquesta consulta. En relació al contingut la impossibilitat de votar opcions federalistes a la consulta fa que la pregunta no reculli moltes de les possibles opcions de futur de Catalunya. Jo votaré diumenge que sí per expressar un camí, no un destí. És a dir jo crec que hem d’avançar en aquesta línia però no tinc clar si el punt final ha de ser la independència plena o no. Per a mi això no és un obstacle pel diumenge però per altra gent sí. I finalment crec que el sistema de vot anticipat amb una pressió al carrer tan forta pot fer augmentar el nombre de vots, sens dubte, però també pot cansar a molta gent.
En altres ocasions ja he parlat dels obstacles que el PSC ha volgut posar a la consulta i sé que no és senzill mobilitzar gent. No ha estat un procés amb el que m’identifiqui plenament, però diumenge els hi donaré el meu suport i votaré. I ho faré respectant a aquella gent de la meva formació com el Joan Herrera que ha expressat que no votarà perquè no veu reflectida la seva opinió i respectant a gent com en Ricard Gomà amb el que compartirem vot.
1 comentari:
Molt bon article. Comparteixo amb tu el 100 de posició expressada, són les mateixes raons de perquè jo vaig anar i vaig votar a Sabadell. Sóc dels que pensa que passada aquesta primera etapa de consultes, i amb l'aprenentatge realitzat, seria bo per al futur de Catalunya organitzar una consulta més àmplia, organitzada des de diferents opcions i amb totes les opcions (independència, federalisme, confederalisme, autonomisme, etc). Hem d'explorar camins que permetin expressar-se a TOTS els ciutadans i ciutadanes Catalanes, amb TOTES les opcions, això és exercir l'autodeterminació de veritat, ASMI amb valentia i honestedat totes les conseqüències del procés. Tindria una legitimitat molt alta, i segurament ajudaria a concretar encara més el destí de la nació catalana. Jo m'apunto a una consulta d'aquestes característiques en un futur proper!!!.
Publica un comentari a l'entrada