dilluns, 13 de desembre del 2010

Responent a Carod-Rovira


Digueu-me clàssic però no acabo d’entendre molts dels moviments que s’estan escoltant després de les eleccions del 28 de novembre al voltant de la greu pèrdua de suport electoral de les forces d’esquerres. Avui llegint l’article de Carod-Rovira al Punt “Horitzons per a un centresquerra nacional”, encara m’he embolicat més. L’article fa una crítica implícita a ICV-EUiA molt més que a les altres forces d’esquerres. No ho diu de forma directa però sembla intuir-se d’expressions que apel·len als tòpics amb els que s’ataca a la nostra formació com “...amb un discurs antireligiós tronat” o “...un ecologisme sovint antiprogrés, obstaculitzador d’iniciatives per al desenvolupament ...” o bé “Manté tics antisistema, extraparlamentaris, d’un americanisme i una judeofòbia primaris, més propis de la cultura d’oposició ...”. Fins i tot el bo de Josep-Lluís Carod Rovira considera que el problema de les esquerres ha estat aquesta imatge que des dels sectors més conservadors s’ha volgut donar del tripartit i especialment de l’aportació d’ICV-EUiA al govern plural d’esquerres.
Tothom té dret a opinar, i com no el senyor Carod-Rovira haurà d’opinar molt en els propers temps. Però jo considero que ha pesat molt més en la derrota de les forces d’esquerres aspectes com per exemple l’obsessiva tendència del PSOE de fer polítiques econòmiques conservadores, les lluites internes i l’absència de relleu positiu a ERC, el cost d’haver assumit la conselleria d’Interior per part d’ICV-EUiA, la manca de voluntat de reeditar un govern d’esquerres, la crisi econòmica, la manca d’adaptar-se a les noves situacions, l’apatia general, l’onada conservadora de molts mitjans de comunicació, l’absència de líders d’esquerres prou potents, la debilitat de la societat civil progressista ... per a mi el problema no ha estat que algú hagi estat coherent amb el seus plantejaments davant del Quart Cinturó, la visita del Papa o els conflictes internacionals.
Josep-Lluís Carod-Rovira acaba el seu article dient “L’esquerra a Catalunya serà nacional, moderna i seriosa o no serà”. No hi coincideixo, però sobretot perquè li falta dir una cosa més important “L’esquerra a Catalunya serà d’esquerres o no serà”. I ho dic en un doble sentit. Per una banda perquè qui ignori la necessitat d’una esquerra forta de continguts, adaptada als nous temps però arrelada en els valors transformadors de sempre estarà abonant el terreny per a les dretes. I en segon lloc perquè o som esquerres o no serem. La necessària pluralitat en els plantejaments inicials és una eina necessària per garantir que tota la gent que vota a formacions d’esquerres es senti plenament representada a les properes eleccions. La suma de sigles en una convocatòria no garanteix polítiques d’esquerres, sols les garantirem amb bona feina per part de tothom i amb idees clares per formar aliances.

3 comentaris:

Gabriel ha dit...

Pere, vaig llegir l'article de Carod-Rovira, també vaig llegir el teu article al blog........ Honestament algunes interpretacions teves i intencionalitats que tu dónes no crec que es corresponguin amb l'escrit...... Crec que hem de ser TOTS... molt més generosos, i amb molta sensibilitat (d'esquerres) i començar a assumir que tot hem fet alguna cosa malament, perquè hem perdut TOTS. Jo estaré sempre disposat a donar suport com ciutadà a la suma de esforços i aliances de les esquerres per un model de pais i societat més just i solidari. No em cansaré mai. No a una suma de diputats per governar i res més (nomenada "tripartit"), no jo desitjo una COALISIÓ estable i amb un model compartit, amb matisos, sensibilitats i variants internes, i fins i tot amb petites contradiccions!!!! Ojala es pugui concretar d'alguna forma, amb ciutadans i ciutadanes d'ICV, de PSC, de ERC, CpC, independents, etc. Ojala que molt aviat Catalunya tingui una expressió política plural i amplia d'esquerres i on tu com jo i molta gent més sumem els nostres esforços i il•lusions. Una força que tingui un model alternatiu i real.

Pere Nieto ha dit...

No crec que la sortida a la crisi de les esquerres sigui anar junts a les llistes, experiències prèvies com les llistes conjuntes PSc a Tarragona, Lleida i Girona no van funcionar. Necessitem esquerres fortes per treballar juntes però recollint a tota la gent. Una sola candidatura crec que no és viable. Evidentment si aquest tema madurés jo no m'hi oposaria però ho veig gens factible i poc positiu.

Anònim ha dit...

EL DRO.CAROD-ROVIRA,PARLA PER PÀRLAR, I A LA BABALA,QUE DIRIA LA MEVA AVIA ,SIGUEM FRANCS,S'ACABAT EL "XOLLO"I AIXO FA PUPA.....PERO VOSALTRES DE L' ALÇADA D' UN CAMPANAR¡¡¡¡CAL SER CRITICS....
JUGANT....