Responent a Carod-Rovira

Digueu-me clàssic però no acabo d’entendre molts dels moviments que s’estan escoltant després de les eleccions del 28 de novembre al voltant de la greu pèrdua de suport electoral de les forces d’esquerres. Avui llegint l’article de Carod-Rovira al Punt “Horitzons per a un centresquerra nacional”, encara m’he embolicat més. L’article fa una crítica implícita a ICV-EUiA molt més que a les altres forces d’esquerres. No ho diu de forma directa però sembla intuir-se d’expressions que apel·len als tòpics amb els que s’ataca a la nostra formació com “...amb un discurs antireligiós tronat” o “...un ecologisme sovint antiprogrés, obstaculitzador d’iniciatives per al desenvolupament ...” o bé “Manté tics antisistema, extraparlamentaris, d’un americanisme i una judeofòbia primaris, més propis de la cultura d’oposició ...”. Fins i tot el bo de Josep-Lluís Carod Rovira considera que el problema de les esquerres ha estat aquesta imatge que des dels sectors més conservadors s’ha volgut donar del tripartit i especialment de l’aportació d’ICV-EUiA al govern plural d’esquerres.

Tothom té dret a opinar, i com no el senyor Carod-Rovira haurà d’opinar molt en els propers temps. Però jo considero que ha pesat molt més en la derrota de les forces d’esquerres aspectes com per exemple l’obsessiva tendència del PSOE de fer polítiques econòmiques conservadores, les lluites internes i l’absència de relleu positiu a ERC, el cost d’haver assumit la conselleria d’Interior per part d’ICV-EUiA, la manca de voluntat de reeditar un govern d’esquerres, la crisi econòmica, la manca d’adaptar-se a les noves situacions, l’apatia general, l’onada conservadora de molts mitjans de comunicació, l’absència de líders d’esquerres prou potents, la debilitat de la societat civil progressista ... per a mi el problema no ha estat que algú hagi estat coherent amb el seus plantejaments davant del Quart Cinturó, la visita del Papa o els conflictes internacionals.

Josep-Lluís Carod-Rovira acaba el seu article dient “L’esquerra a Catalunya serà nacional, moderna i seriosa o no serà”. No hi coincideixo, però sobretot perquè li falta dir una cosa més important “L’esquerra a Catalunya serà d’esquerres o no serà”. I ho dic en un doble sentit. Per una banda perquè qui ignori la necessitat d’una esquerra forta de continguts, adaptada als nous temps però arrelada en els valors transformadors de sempre estarà abonant el terreny per a les dretes. I en segon lloc perquè o som esquerres o no serem. La necessària pluralitat en els plantejaments inicials és una eina necessària per garantir que tota la gent que vota a formacions d’esquerres es senti plenament representada a les properes eleccions. La suma de sigles en una convocatòria no garanteix polítiques d’esquerres, sols les garantirem amb bona feina per part de tothom i amb idees clares per formar aliances.