PP Les candidatures amb representació (3)

El Partit Popular i Alícia Sánchez-Camacho es presenten a les eleccions catalanes amb la convicció de que aconseguiran un bon resultat i que això ajudarà a la consolidació del PP com alternativa de govern a l’estat. Els seus missatges són senzills. El lema “Solucions” els serveix per a tot. Primer van començar amb la crisi econòmica, després van plantejar més l’opció de la llengua i finalment han atacat amb el tema de la immigració. Respecte a altres formacions tenen certs avantatges, com per exemple tenir una base sòlida i consolidada de votants que saben què volen i que el Partit Popular els hi dóna. Saben que molt possiblement no formaran part del govern català però alhora això els hi dóna molt més espai per moure’s en el terreny de la demagògia. Com a inconvenient tenen una certa competència electoral per part de Ciutadans i UPyD en el tema de la llengua i de Plataforma per Catalunya en el tema de la immigració.

Alícia Sánchez Camacho crec que és millor candidata del que semblava. Pot fer un bon paper a programes d’Intereconomia o al “Tinc una pregunta per a vostè”. Potser se la veu massa estupenda i forçada. També cal veure quin és el suport real que té de sectors amb gran influència dins d’un partit amb força tensions internes. A nivell personal deu agrair molt que Montserrat Nebrera no hagi aconseguit consolidar una candidatura amb certes aspiracions perquè en el duel amb ella Alicia Sánchez-Camacho podria trobar més dificultats. A nivell estatal l’estratègia del partit està sent la de no actuar i això els hi dóna bons resultats, esperar que el desgast de Zapatero els acabi afavorint. A Catalunya és una mica diferent. El desgast del tripartit el capitalitza bàsicament CIU i per tant cal fer un pas més i d’aquí la seva radicalització, tenint en compte que a més Plataforma per Catalunya té implantació a casa nostra però no es veu cap força equiparable de moment a l’estat. Per altra banda la qüestió nacional l'ha acabat incorporant amb força els darrers dies amb un anunci en que simula que CIU i ERC proclamen la independència. Puigcercós i les seves declaracions sobre que a Andalusia no paga ni Déu els donen ales en aquest sentit.

Molt possiblement el PP aconseguirà reeditar el seu resultat de fa quatre anys o pujarà una miqueta, (tant de bo reculi) però en el fons es pot veure afavorida per la baixada d’ERC que la podria convertir en la tercera força política. Aquest fet i la possibilitat de condicionar un govern de CIU serien els seus grans èxits electorals. En el fons crec que de totes les formacions que es presenten és qui té menys risc de fracassar.