Llistes electorals (3)

I finalment hi ha altres formacions que no vull deixar de citar per tal de fer un retrat més ampli i fer referència a tothom. D’entrada el PACMA (partit antitaurí) va treballar seriosament la possibilitat d’anar en coalició amb ICV-EUiA o donant suport però no es va concretar, el debat sobre les curses de braus els pot afavorir, però a la vegada els hi ha menjat discurs amb el clar posicionament d’ICV-EUiA sobre toros i correbous. “Els verds-grup verd europeu” tenen a favor el nom i la marca, però en canvi tenen l’inconvenient que al final no se sap per quina escissió es va i ui està darrera del projecte. En aquest cas amb Josep Lluís Freijo per Barcelona o Joan Oms per Tarragona. Aquestes dues formacions polítiques aconsegueixen reunir una part del vot alternatiu i com sempre el debat obert és si seria possible la seva participació en el marc d’una candidatura amb representació parlamentària.

“Gent Nostra” es presenta com un partit polític nascut a Igualada amb la voluntat de ser transversals i apostar per major participació i eficiència en la gestió, tot i així el seu cap de llista havia estat regidor de CIU a Igualada. El partit “Pensionistas en acción” recull especialment reivindicacions d’aquest col•lectiu, però precisament és el sector més reaci a canviar el seu vot de tota la vida o a mirar de recolzar aventures electorals i un cop més es defineixen com ni d’esquerres, ni de dretes, ni de centre. Hi ha dues formacions que adrecen el seu discurs la necessitat de lluitar per la igualtat i la pobresa, però que la veritat és que no puc garantir què hi ha al darrera d’aquestes formacions, són el Partit Humanista i Por un mundo más justo. Dins de l’àmbit més radical trobem a Familia y Vida que possiblement en el marc de la visita de Ratzinger es sentiran més còmodes, fins ara els seus resultats han estat sempre molt marginals. I finalment he vist amb sorpresa la presentació del Partido Castellano, que no fa referència a la llengua sinó a Castella i que prenen com a símbol el moviment comunero. El seu discurs sembla beure molt dels valors d’esquerres.

Crec que he fet alguna referència a totes les formacions que es presenten per Barcelona. A d’altres circumscripcions es presenten formacions diferents i en alguns casos també curioses, però fins aquí arriba la meva primera part d’anàlisi de candidatures. Em queda pendent parlar dels actuals partits amb representació parlamentària.