diumenge, 7 de novembre de 2010

Contundència


Un dels elements que va sortir al darrer sopar tertúlia que organitza la gent de Joves d'Esquerra Verda a Horta-Guinardó va ser la necessitat d'una major contundència política. En algun article ja havia parlat de que calia claredat en alguns discursos i que s'havia aconseguit en moments recents com el posicionament de Ricard Gomà sobre la visita de Ratzinger o el discurs de Joan Herrera sobre els pressupostos generals de l'Estat. Hi estic d'acord però crec que cal ampliar el concepte de la contundència. Transformar la societat és contundència encara que no es digui de forma agressiva o no sigui motiu de polèmica.

Una nova política de l'aigua, declarar com a parc natural Collserola per primer cop, recuperar la memòria democràtica, o establir límits a l'ús del cotxe privat és contundent. Oposar-se a l'actual fiscalitat o a la llei d'educació és contundència. I no podem confondre per tant la contundència amb la polèmica. Nosaltres sempre hem tingut el mateix discurs davant de la jerarquia catòlica, que ara hagi molestat més i hagi sortit a la premsa no vol dir que l'article fos més contundent.

I això no és incompatible amb estar a un govern d'esquerres de coalició. Hem de ser clars i radicals en el nostre discurs i contundents en la negociació. I explicar fins on podem arribar. Aquest seria un bon compromís d'ICV-EUiA, ser més contundents, però entenent la contundència com claredat I profunditat d'actuació, és a dir anar perdent a poc a poc la por a tot allò que fins ara s'ha considerat políticament correcte, perquè en el fons això pot suposar dissoldre o difuminar tots els missatges.