dissabte, 9 d’octubre de 2010

Vaga General i sopar tertúlia

El passat 29 de setembre una Vaga General va marcar l’actualitat a casa nostra. El resultat de la Vaga va demostrar que malgrat tots els condicionants en contra va ser una mobilització molt important i que tornava a posar sobre la taula la necessitat de la retirada de la Reforma Laboral i sobretot el repte d’impulsar noves maneres de fer política. Ara comença a aparèixer en el debat públic quan es pot considerar que Espanya ha sortit de la crisi, de fet amb les mesures que s’han pres i la incapacitat de transformar els autèntics motius que ens portat a la crisi, la única dada que sabem és que estem començant ja la propera crisi.

Però com sempre les coses no es poden quedar en una primera impressió i cal reflexionar i aprendre. Per això vam celebrar un sopar tertúlia de gent propera a ICV al Poblenou, un intent modest però fantàstic de debatre i compartir inquietuds. Aquest era el 8è sopar del grup i aquest cop es va celebrar el dia següent de la Vaga amb el títol de “I després de la Vaga què?”. I com ens acostuma a passar un ponent de luxe, Simón Rosado, secretari d’acció sindical de CCOO i veí de Sant Martí.
Vam donar moltes voltes a com podíem mesurar l’èxit de la Vaga més enllà dels resultats numèrics o les percepcions del dia 29. Una Vaga és un èxit quan aconsegueix transformar mesures preses per un govern o aconsegueix modificar sensiblement la seva línia laboral i econòmica. En aquest sentit el debat de les pensions serà un test de gran importància. Un altre dels elements que es va valorar al sopar va ser com existeix un assetjament al paper dels sindicats i un qüestionament de la seva capacitat quan en canvi això no es produeix amb la patronal. A Espanya el lideratge patronal és caòtic, difús i sovint patètic. Però aquest és un element que no surt a debat. Cal exigir un debat públic una mica objectiu i que sigui capaç de qüestionar que per garantir altres sortides a la crisi cal exigir també al sector empresarial rigor i capacitat de negociació. El model econòmic espanyol que ha apostat molt per les inversions no productives, l’especulació i els serveis de baixa qualitat ha fomentat una classe patronal realment mancada de capacitat. I això no ho plantejàvem com una forma de defugir la responsabilitat de fer canvis profunds dins dels propis sindicats, necessitats d’una profunda renovació o de tenir també capacitat per impulsar sindicats potents d’abast europeu, o fins i tot la necessitat d’acceptar que el model formatiu impulsat per empresaris i sindicats no és el més adequat. Cal un sindicalisme amb capacitat de fer propostes que facin avançar en el sentit de la necessària flexibilitat, però sense cedir en cap cas a la desregulació.

 Aquesta mateixa confiança en una patronal negada es produeix amb les agències de qualificació que acaben dictaminant polítiques econòmiques amb la defensa d’interessos determinats. No existeix una sola manera d’analitzar la crisi ni una sola manera de sortir-ne. Confiar en agències i experts és renunciar a la política i aquest tema ha estat clar en aquest cas. No és cert que Europa hagi imposat aquesta reforma a l’estat espanyol, perquè això hauria estat que el lideratge estava a la política i no ha estat així. Encara escoltava l’altre dia a Manuel Fuentes dient perquè els polítics no escoltaven més als experts econòmics. Primer que no tots els experts diuen el mateix, darrera de cada proposta hi ha una ideologia i un model social diferent. Però sobretot si hi ha una cosa que ens ha passat és que ens hem cregut que els experts tenen la veritat i qui ho discuteix sols posa traves. Avui mateix l’exdirector de El Periódico, Antonio Franco, deia en un article d’opinió “Zapatero ha comès errors per no fer-primer- i per demorar- després la tisorada”. 

Però no oblidem que la Vaga també té un altre valor, el de la mobilització. Fer entendre a la gent d’esquerres que cal prendre partit, que cal sortir al carrer, que cal defensar els nostres drets i els dels sectors menys afavorits. En aquest sentit la Vaga també va ser un èxit.

3 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Acabo de conèixer la mort del Simón Rosado, el ponent d'aquest darrer sopar tertúlia. Secretari d'Acció Sindical de CCOO i membre d'ICV Sant Martí. Feia molts anys que el coneixia però aquest darrer sopar un cop més vaig poder veure la seva gran vàlua. El trobarem a faltar.

http://www.ccoo.cat/aspnet/noticia.aspx?id=129039

Anònim ha dit...

Deixeu-me dir alguna cosa de l'amic Simón. No sóc la persona més adient per parlar del Simón, però voldria dir de ell el que per a mi és un llegat que avui forma part de CCOO. La meva amistat amb el Simón s’ha forjat no tant des de la proximitat i relació en la tasca sindical diària o des de la intimitat de compartir l’espai més personal sinó des de l’admiració per aquell a qui reconeixes un mestratge en una manera d’entendre el paper del sindicat en el món d’avui. El Simón apareixia quan el conflicte demanava no només ma esquerra sinó sobretot interlocutor vàlid. O quan es tractava de plantejar qüestions d’empresa que requerissin d’una mirada ampla i lliure, perquè ell tenia la perspectiva gran del teixit econòmic i industrial del país.
En remarcaria dos grans trets associats a la persona del Simón Rosado. En primer lloc, la capacitat per a gestionar qualsevol conflicte com una oportunitat per recomposar i reformular les coses. En segon lloc l’autoritat que li reconeixia tothom, empresariat inclòs, que tenia la seva paraula com a garantia. Aquesta combinació de coneixement, ma esquerra i honestedat que confluïen en la manera de fer és avui un patrimoni que, a través de la federació del Metall i després la Secretaria d’Acció Sindical, ha aportat el Simón a un sindicalisme d’acord als temps que corren. L’estil del Simón prova que allò que tan hem sentit darrerament de descrèdit del sindicalisme no és veritat, qui ho diu desconeix què és CCOO i perquè aquest sindicat és avui el que és.

Salva Clarós

Anònim ha dit...

vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!