Ara sí, la campanya electoral ja ha agafat força. Les cartes estan damunt de la taula. CIU creu que pot assolir la majoria absoluta i que el seu principal enemic serà l’autoconfiança. El PP vol esborrar qualsevol representació a la seva dreta (sí, es pot arribar a estar a la dreta del PP) i per tant el seu discurs xenòfob i anticatalanista es pot disparar. ERC fa un dau de condicions, però ja diu que com els manaments dels cristians es resumeixen en un: cal un referèndum per la independència. I ara el PSC s’apunta a la claredat del seu missatge, no repetirem un govern tripartit. El meu amic Manuel Cáceres, del PSC, ho explica força bé al seu article. El PSC ha decidit tirar endavant el seu programa sense hipoteques i si no pot fer-ho treballarà des d’allà on els situïn els resultats electorals.
D’entrada jo podria pensar el mateix. Podria plantejar-me que el meu objectiu és que ICV-EUiA governi en solitari, sense hipoteques d’altres partits, però d’entrada, respectant la possibilitats de sorpreses electorals, això no és gaire viable. Si ho defensés segur que em demanarien que passés algun control d'alcoholèmia o similar. Però a més a mi em sembla que precisament un govern de coalició permet aportar alguns trets diferencials que poden ser molt positius. Ningú té la veritat absoluta (ni tan sols Pilar Rahola) i per tant haver de debatre i confrontar idees sobre un projecte compartit però que veiem diferent pot ser un enriquiment. I el que caldria evitar és el repartiment d’àrees com a regnes de taifes que actuen de forma descoordinada. Què passaria si els secretaris generals d’una conselleria fossin dels altres partits de la coalició de govern, diferents al conseller o consellera? Potser aconseguiríem un debat permanent des de diferents visions de les esquerres.
El govern tripartit ha comès errors però globalment ha aconseguit canviar de forma radical alguns elements que són fonamentals. Avui l’aposta per la sanitat o l’educació públiques és molt més radical, avui s’han posat damunt de la taula la necessitat de polítiques socials o avui, per exemple, tenim una política sobre memòria democràtica que comença a fer justícia a molta gent. Sols he citat tres exemples, no pretenc fer un balanç del mandat.
Crec que tant ERC com el PSC estan plantejat la perspectiva de les coalicions possibles de futur en termes d’estratègia electoral i per tant ens estan demanat que no tan sols votem a un partit sinó a un govern. ERC sap que el PSC no acceptarà en aquesta propera legislatura un referèndum sobre la independència i per tant deixa clar que no governarà amb el PSC, i amb CIU gairebé segur que tampoc i no crec que es plantegi la possibilitat de que les forces clarament sobiranistes tindran majoria. Les enquestes electorals, agafades amb totes les precaucions del món, assenyalen que el PSC pot obtenir uns molt mals resultats electorals i per tant no té sentit plantejar-se la possibilitat que podrà governar en solitari o amb acords puntuals. Per tant el seu paper serà d’oposició o de suport a un govern de CIU, no accepta cap altre alternativa. El compromís de no reeditar el tripartit entenc que pot aportar un cert rèdit electoral al PSC però en canvi crec que és un obstacle per a dur a terme polítiques d’esquerres.
Les interpretacions polítiques són lliures, per sort perquè així podem mantenir vius els blogs, però jo no crec que la gent el que estigui demanant, després per exemple de la Vaga General és renunciar a governs d’esquerres. Crec que hi ha molta gent que demana una sortida diferent a la crisi. Entendria això si el PSC tingués opcions reals de majoria absoluta, però en els moments actuals a mi em sembla renunciar a una possibilitat de govern per tal d’estabilitzar el partit. I ICV-EUiA què en podem dir? Com sempre, ho tractaré en un proper article.
3 comentaris:
Nosaltres, els ciutadans de a peu, cada dia compartim amb la gent del nostre entorn (família, veïns, la feina, etc.), no importa que sigui gent de molt diversa ideologia, no per això deixem de compartir.
Esperem que els nostres representants polítics sàpiguen fer el mateix a exemple nostre.
Dius que a tu t'agradaria poder governar en solitari. Dios nos libre!! si ja veiem com ho esteu fen a Medi Ambient i a Serveis Socials de l'Ajuntament de BCN. Per no recordar lo lametable de la vostra actuació dirigint als "mossos" contra els estudiants (a Bolonia; a la Vaga General...) Si creieu que el vot jove està a vosaltres que equivocats que esteu...els que us vam votar a les anterior ara us diem que NO.
Per exemple: tú com has aconseguit aquesta feina que tens?
Jo estic a l'atur i no cobro cap prestació podria ser conseller com tu, sino em conformo amb ser un Comissionat del que volgueu, o assessor? El salari minim que heu votat a Madrid està en 633€, i tú, tu quan cobres? Per cert que el teu sou surt dels pressuposts dels diners publics.
Nosaltres volem que la riquesa es reparteixi i la pobresa també.
Els altres partits no son ni millor ni pitjor que vosaltres, son idem d'idem. Però pel be del moviment obrer i de la classe treballadora espero que no rasqueu bola, i que marxeu del govern municipal i autonomic.
Ramir, un govern de coalició és complex, però no ha ser més feble que un govern monocolor, al revés, permet debatre més. I també és cert que no totes les aportacions es poden fer des del govern. Molts dels temes importants del país es pacten entre diverses forces. És cert que ara en campanya alguns accentuen la seva voluntat de governar sols però en el nostre sistema polític divers (i possiblement encara més amb noves formacions), caldrà trobar fórmules d'acord en molts temes.
Publica un comentari a l'entrada