dissabte, 4 de setembre de 2010

Regenerar la política (4). Participar a la Vaga General



Ja sé que esmentar la Vaga General del 29 de setembre és un fet totalment conjuntural, però és paradigmàtica d’altres elements que val la pena esmentar. Participar o debatre poden ser eines que serveixin per regenerar la política en general, aconseguir que la vaga general sigui majoritària serveix per reforçar la política des d’una visió d’esquerres. Possiblement el PP intentarà dur el possible èxit de la convocatòria al seu molí, però és evident que garantir un èxit sindical ha d’ajudar a demostrar que la ciutadania organitzada pot transformar la realitat en un sentit progressista. No entraré a donar arguments laborals, econòmics i sindicals per demostrar la necessitat de la Vaga General, sobretot perquè no en sé. Prefereixo que llegiu els arguments del Jose Rodríguez, del Maxi, de CCOO...
El que més m’interessa destacar és que la Vaga General és un exemple clar d’un esforç personal i col·lectiu que vol transformar aspectes fonamentals de la societat. En aquest cas cal frenar les retallades laborals que el govern de ZP ha decidit tirar endavant. Davant de la greu crisi econòmica internacional les úniques mesures que s’han volgut tirar endavant han estat retallades de les condicions laborals i retallades orientades als sectors més populars. La crisi l’acaben pagant els de sempre i a sobre no es prenen mesures estructurals per evitar que els poders especulatius segueixin actuant de forma impune i generant noves crisi econòmiques. La Vaga General és una eina fonamental per tal d’expressar que hi ha una majoria social amb voluntat de reorientar la política econòmica no tan sols d’aquest govern sinó de la majoria de poders polítics i econòmics actuals. Poques accions tenen la capacitat transformadora d’una Vaga General. El 29 de setembre és una bona ocasió per deixar de lamentar la manca de capacitat de les esquerres actuals i fer un pas decisiu per reorientar la situació econòmica. Tot i així no serà senzill generar un ambient que permeti un èxit rotund de la Vaga, sols des d'aquesta convicció el PSC pot haver anunciat el retorn del ministre Corbacho, símbol de les polítiques laborals d'aquest govern, per les llistes electorals.
Segur que des del món sindical cal trobar noves eines de pressió i reivindicació, perquè precisament en situacions de precarietat laboral i desafecció política costa molt més mobilitzar a una vaga general, però també és cert que en aquests moments cal fer un sobreesforç aquelles persones que poden exercir el seu dret a vaga. Fer vaga i participar de les mobilitzacions que es convoquin el 29 de setembre ha de permetre regenerar la política des de les esquerres, demostrar que els sectors més populars tenen capacitat de transformació social i cridar ben fort que cal un profund canvi de les estructures econòmiques actuals.