2010-2011 a Horta-Guinardó (i3). Algunes prioritats

Ac  Actualitzar el Pla d'Equipaments

      Com ja he dit una de les característiques que possiblement haurà de definir el proper mandat és el del criteri d’austeritat, governi qui governi. Però austeritat vol dir ajustar al màxim les necessitats i en aquest sentit els equipaments són un dels elements fonamentals de l’acció de govern. Equipaments públics que ofereixen serveis diversos són una eina fonamental de cohesió social. D’ara fins a final de mandat ens tocarà revisar el pla d’equipaments, fer balanç de les actuacions fetes i establir les prioritats de cara al futur. Això sense oblidar els equipaments en construcció o rehabilitació i que cap d’ells s’aturarà. Estem parlant de projectes com la illa d’equipaments del Mercat del Guinardó o la Masia de Can Fargues. Caldrà fer un estudi a fons de les noves necessitats d’equipaments, especialment en aquelles àrees que pels seus planejaments urbanístics tenen previst un major canvi de població. Per exemple els barris a l’entorn del projecte de Tres Turons (especialment Can Baró), la zona de la Teixonera o el barri de la Clota. Hi ha un gran nombre d’equipaments al Districte (a la seu o a la OAC podeu demanar la guia dels equipaments) i de moltes tipologies, però és evident que cal seguir treballant per augmentar l’oferta. Aquest és un treball que sorgeix dels rics debats que s’estan fent en el marc dels consells de barri per elaborar els plans de futur, però després caldrà posar fila l’agulla per acabar de definir un pla d’equipaments que cobreixi els propers mandats. Sense voler entrar a fons crec que haurem d’afrontar la necessitat d’equipaments educatius a Can Baró, espais joves a Horta, casal de barri al Carmel o biblioteca a la Vall d’Hebron per citar sols alguns dels exemples que estan més damunt de la taula. Acabar el mandat amb un pla d’equipaments realista i ambiciós i que sigui un full de ruta per a tothom és un gran repte.

      Establir les prioritats d’actuació pels propers anys

      De cara a la ciutadania poques coses molesten tant com la sensació que cada quatre anys cal tornar a començar i haver d’explicar a qui governi com han de ser les coses. Cal aprofitar la recta final del mandat per establir les prioritats d’actuació, per marcar les línies vermelles de per on han d’anar les actuacions del proper govern. Els programes electorals hauran d’establir les postures polítiques davant d’aquestes prioritats i el proper Pla d’Actuació del Districte ha de representar el compromís d’allò que s’ha de fer. L’exemple del procés participatiu de la Plaça Eivissa ha de ser un bon exemple. Aquest mandat no és possible dur a terme l’actuació però cal aprofitar el moment per veure com volem que sigui la plaça. Igual que ara discutirem el projecte de reurbanització del carrer santa Otilia, els interiors de Raimon Casellas, la urbanització de les placetes de Montbau ... Un equip de govern no tan sols ha d’actuar sinó que també ha de planificar i und els reptes des d’ara fins a final de mandat ha de ser debatre les principals prioritats dels nostres barris.

      Consolidar el nou funcionament a partir dels Consells de Barri.

      La posada en marxa dels Consells de Barri va suposar un allau de queixes i dubtes. La majoria de queixes eren interessades i demagògiques, però en canvi els dubtes eren plenament coherents. Avui dia, com a mínim a Horta-Guinardó, podem dir que l’experiència ha estat positiva. S’han consolidat noves estructures de debat entre veïnat, entitats, grups municipals i Districte. Els consells de barri estan funcionant bé. Com us podeu imaginar no funcionen igual, però això és normal quan tenim 11 barris tan diferents, però globalment són una bona eina, com ho són els tècnics de barri. D’aquí a final d’any hem d’aconseguir que es consolidin i que representin autèntics espais de treball. Avui ja podem dir que aquest acostament als barris és possible i positiu.