No oblidem el 29 de setembre

Un dels riscos del proper curs polític és que s’oblidin algunes de les prioritats de treball que com a mínim per a les esquerres no poden ser menystingudes. Iniciarem el curs amb unes eleccions catalanes que poden representar un canvi de govern, però el més greu de tot és que poden girar tan sols al voltant del tema de la sobirania nacional i la sentència de l’Estatut. Acabarem el curs electoral amb unes eleccions municipals que a Barcelona també podrien marcar un canvi de cicle, però que igualment la campanya electoral es pot allunyar de les necessitats de la ciutat i de la ciutadania.

Les consultes independentistes, les possibles manifestacions, la lluita per ocupar l’espai electoral independentista o les negociacions amb el govern espanyol són temes de gran interès, però no ens poden fer oblidar que la nostra societat està vivint moments de gran dificultat. Igual que la situació actual derivada de la sentència de l’Estatut s’ha d’aprofitar per refer les relacions entre Catalunya i Espanya sense posar-hi cap sostre, la crisi econòmica actual ens hauria de fer replantejar des de la base i també sense sostre l’actual model econòmic i social no tan sols a Catalunya sinó arreu del món. La sensació és que un dia o un altre sortirem més o menys de la crisi, però que no haurem fet res per canviar tots aquells elements que la van fer possible i que la tornaran a fer possible d’aquí a uns anys. No hi ha res pitjor que acceptar de forma immobilista que sempre hi haurà injustícies socials i que el sistema econòmic actual és pervers.

En aquest sentit la Vaga General del proper 29 de setembre serà una bona ocasió per posar damunt de la taula les nostres reivindicacions en aquest àmbit. No es tracta tan sols de denunciar una política laboral i econòmica que no afavoreix a les classes treballadores, es tracta també de agafar forces, de reflexionar, d’enfortir el sindicalisme. La Vaga General del setembre ens ha de permetre posar en primer terme la necessitat de canviar a fons el nostre sistema econòmic, laboral, financer i social. La Vaga del setembre ens ha de fer posar en primer terme la necessitat de la millora de les nostres condicions de treball i vida. Ens queda poc temps per donar-ho a conèixer, per fomentar la participació activa a la Vaga, per lluitar en contra dels que voldran convertir-la en un fracàs. En aquest camp ens queda molta feina per fer.