José Montilla i Joan Carretero han coincidit plenament amb el plantejament que han de tenir les properes eleccions catalanes. El resultat de les eleccions s’ha d’entendre com una mena de referèndum sobre quin model de relació volem entre Catalunya i Espanya. José Montilla ha dit que el dret a decidir s’exerceix a les eleccions i que qui vulgui una opció federalista ja sap que pot votar al PSC. Joan Carretero ha dit que la gent ha de votar a les eleccions per expressar el seu suport a la Independència de Catalunya. Ho sento però discrepo d’aquest plantejament.
La gent exercirà a les properes eleccions catalanes el seu dret a decidir la composició del Parlament, les polítiques que s’han de dur a terme i la composició del govern, però no el model de relació entre Catalunya i Espanya. Siguem seriosos, no juguem a despistar al personal. És evident que la “qüestió nacional” ha de ser un element fonamental del programa electoral de cada formació política, però no és l’únic. Situar les eleccions catalanes com una mena de referèndum és evitar posar damunt de la taula problemes importants del nostre país. A més de saber que uns són federalistes i altres independentistes m’interessa saber quin serà el seu programa a l’entorn de les mesures econòmiques per sortir de la crisi o quina és la política laboral que proposen. Vull saber quin model de sanitat pública volen defensar o quines polítiques d’immigració proposen.
El futur del nostre país es construeix a partir del posicionament polític divers i de la llibertat d’elecció. Les relacions entre Catalunya i Espanya s’han de decidir a partir de l’expressió política però amb el recolzament popular específic a aquesta qüestió. Les eleccions catalanes són més serioses que això. I em sorprèn aquesta coincidència entre Montilla i Carretero i em preocupa perquè això pot ajudar a la desmobilització de molta gent i a la confusió. A les properes eleccions catalanes jo votaré a ICV-EUiA pel que representa el seu projecte polític i el seu programa electoral, un projecte que sens dubte ha d’incloure el dret a l’autodeterminació i la superació de l’actual marc de relacions entre Catalunya i Espanya.
2 comentaris:
Buffff.. però és que alguns estem cansats del debat nacional que no es dona a importants localitats de Catalunya, per exemple Catalunya. Que l'estatut s'hagi endut per endavant la possibilitat de prioritzar les politiques socials en un govern de la generalitat. I que ICV-EUiA també prioritzi els referedums... amb això serà molt díficil fer campanya a l'Hospitalet per exemple. Segona ciutat de Catalunya i amb molt més votants que possiblement que els poblets que van fer referendums... però no surt tant a TV3. Es correcte que tu vulguis "superar l'actual marc", perfecte però em fa la sensació que la majoria de catalans ara mateix no estem pel tema. Si tant nació som pq vota molta més gent per les generals que les autonomiques? I pq quan hi ha partipació no guanyen els nacionalistes? Si us plau el tema independentista està inflat, tb l'estatutari, i ha fet la seva feina endur-se per endavant un govern de progrés.
A mi propostes com la última de l'Herrera d'un referendum a la carta en fan riure de rabia i em fan dubtar a qui votaré.
Si vols parlar de sobiranies parlem de la UE, dels mercats i de coses com Maastrich!
El que plantejo precisament és que per a mi aquest é sun tema important però que no ens pot fer oblidar les autèntiques necessitats reals de Catalunya ni del nostre món. Crec que és perillós quantificar la gent que dóna suport a un tema perquè llavors algú ho podria fer amb la Vaga General, que espero que sigui un èxit, pe`ro que si no és majoritària haurem d'entendre que hi ha altres temes que han influit, no que la gent no vol un sistema laboral més just.
En seguim parlant.
Publica un comentari a l'entrada