Esperant el Metro al Carmel (i 5). L'oportunitat

L’esvoranc del Carmel a més de resoldre la urgència del reallotjament i de les conseqüències més immediates per a la gent, suposava mirar més enllà. En primer lloc articular a les víctimes. Per una banda van aparèixer els advocats repartint targetes a les assemblees. Una advocada del barri va saber aglutinar a força gent i representar els seus interessos, però malgrat alguns intents inicials no va anar més enllà de la representació legal pel cobrament d’indemnitzacions o de reallotjament. Per altra banda va haver-hi intents des del freakisme d’aglutinar el descontentament de la gent afectada que van portar fins i tot a presentar una candidatura electoral amb un resultats ínfims i que va suposar la desaparició de segons quins personatges. Finalment l’AVV i amb el seu president Fernando González al davant, afectat en primera persona, van voler des del primer moment anar més enllà i aprofitar l’ocasió per millorar les condicions de vida del barri i dels habitatges i per això en el conveni que van signar van incloure aspectes tan fonamentals com els ascensors als edificis. No sempre he defensat l’actuació i els plantejaments de l’AVV del Carmel, però en aquest cas el paper va ser molt positiu, tot i les dificultats d’exercir el lideratge en una situació tan complexa com la de l’esvoranc.

Aquesta és la línia de treball que calia impulsar. Des del primer moment la Regidora Elsa Blasco (ICV-EUiA) va repetir la frase de “hem de convertir la tragèdia en oportunitat”. I així s’ha fet. El barri del Carmel va veure com s’aconseguia apostar per la remodelació del barri impulsant la MPGM , construint noves escales mecàniques, urbanitzant carrers, construint aparcaments ... durant aquests més de cinc anys el barri s’ha transformat de forma molt important i això s’ha fet amb importants inversions que no han restat a la resta de barris del Districte, fet que espantava molt a representants veïnals de la resta del Districte. Alhora que es transformava el Carmel s’ha aconseguit enderrocar el viaducte de la Ronda del Guinardó, s’ha expropiat la Masia de Can Fargues, s’ha urbanitzat el Pla de Montbau, s’ha impulsat la UA3 del Mercat del Guinardó o s’han posat en funcionament els casals de gent gran de Vall d’Hebron, Horta i Baix Guinardó. Crec que hi hagut la capacitat política de fer entendre la necessitat de que un cop el Carmel estava en el centre de l’actualitat i tots els focus miraven cap el barri això havia de suposar un impuls en la seva transformació. La creació de l’Agència del Carmel ha estat sens dubte una eina fonamental però també la capacitat de tot l’equip del Districte i la capacitat política de l’Elsa Blasco.

Un aspecte que sempre em va fer molta gràcia va ser que des del primer moment els veïns i veïnes van exigir que l’esvoranc no suposés l’aturada de les obres del Metro. La gent del Carmel sempre ha estat conscient de la necessitat de poder disposar d’aquests mitjà de transport tan potent. Lluny de les pors, el barri va treure el seu caràcter lluitador i va seguir apostant per les obres, amb més seguretat, pe`ro sense aturar la necessitat de fer arribar el Metro al Carmel. Una cosa que m’ha fet gràcia al llarg d’aquests cinc anys ha estat que tinc la alerta google amb la paraula Carmel. Això vol dir que quan google detecta alguna pàgina web que parla d’aquest tema m’avisa. Una de les referències habituals és com s’apel•lava al “efecte Carmel” per explicar la por de gent a accidents per obres arreu d’Espanya. Curiosament “l’efecte Carmel” a on menys es vivia era al propi barri. I és que aquest és un barri molt especial com molt bé ha sabut tractar Claudio Zulian a la seva pel•lícula “A través del Carmel”.

Queden pocs dies per posar en marxa el metro i el barri viu amb il•lusió el moment. Molta gent va viure moments difícils o va perdre coses per sempre, això no es pot recuperar, però el barri és conscient de que cinc anys després l’espai públic ha millorat, molts habitatges s’han posat al dia, s’han resolt temes històrics de planejament urbanístic i el transport públic, per fi millorarà.

I per acabar una pregunta que amb l’equip que més directament vam gestionar el dispositiu d’atenció ens vam plantejar més d’un cop. El barri del Carmel va protestar però sobretot va demostrar el seu caràcter de saber admetre els contratemps i d’aquí fer néixer oportunitats i millores. Però, que hagués passat si l’esvoranc s’hagués produït en un barri benestant de la ciutat?