Esperant el Metro al Carmel (1). La importància.

En pocs dies entraran en funcionament les noves estacions de Vall d’Hebron, Coll-Teixonera i Carmel. En principi estava previst que la inauguració fos el dissabte 24 de juliol però finalment per problemes tècnics cal endarrerir alguns dies la posada en marxa i possiblement la festa de celebració es farà més endavant. L’arribada del Metro al Carmel té una especial significació bàsicament per dues coses. La primera és perquè per primer cop el barri del Carmel tindrà estació de Metro i la segona és perquè el barri del Carmel va viure el famós esvoranc per culpa de les obres de construcció del Metro i que van posar el barri en el centre de l’actualitat informativa a casa nostra. A la foto la Plaça Pastrana.
El primer element és molt important. Per un barri amb una comunicació complicada i una orografia tan dura, poder connectar amb la xarxa de metro significa una important modificació de les formes de comunicació de la gent. Dues imatges crec que són importants, el Carmel es comunica directament amb Barcelona, en forma més part i per altra banda molta gent guanyarà molt temps. Una persona l’altra dia em deia que el dia de la posada en marxa del Metro no sols afavoríem la mobilitat sinó que la gent aconseguirà guanyar temps de vida, temps lliure. La gent del Carmel tindrà més facilitat de comunicació amb la resta de la ciutat, estaria bé que la resta de Barcelona també aprofités aquest esdeveniment per conèixer una mica més aquest barri de la ciutat. Encara recordo quan va arribar el metro al Poblenou, jo era un nen però em va impactar molt com canviava de cop la facilitat d’anar des del meu barri a molts altres punts, i més encara quan la xarxa d’autobusos llavors era molt més precària i els temps de pas del 36 o el 41 eren infernals.
En relació al que va significar l’esvoranc del Carmel possiblement cal aturar-se una mica més. Vaig participar en primera línia del dispositiu de l’esfondrament del Metro i per tant puc aportar molta informació en primera persona, però alhora això m’impossibilita ser imparcial. D’entrada diré però que tinc la sensació que l’esvoranc del Carmel va representar un dels accidents més importants a la nostra història però alhora un dels millors gestionats. No parlo dels motius de l’accident, però sí de la gestió de l’emergència i de la posterior gestió dels afectats. El dispositiu va ser modèlic i potser no queda elegant que ho digui algú que va estar en primera línia però crec que cal dir-ho, cal reivindicar-ho i cal valorar-lo i jo vaig estar en primera línia de la gestió, però no va ser responsabilitat meva. Per tant no em sento responsable d’aquest procés però sí persona implicada. També és cert que el fet que no morís cap persona ajuda a poder valorar els fets sense la càrrega que suposaria haver de recordar víctimes mortals. I crec que allò que es podia afrontar es va fer i molt bé, però també reconec que va haver-hi pèrdues irreparables. Amb l’excusa de l’arribada del Metro i amb el pas del temps m’he vist amb ganes de parlar més sobre aquells dies i per tant, amb molta vivència personal, hi dedicaré uns quants articles.