L'altre dia a partir del meu article sobre la defensa del sector públic explicava que jo em dedico actualment de forma professional a la política però que tinc excedència de la meva escola i per tant quan finalitzi la meva activitat política tornaré a l'escola. En Txiki em comentava que era injust que a la política sols es pugués dedicar la gent funcionària o amb condicions clares de garanties de retorn a la feina anterior. Aquest comentari em serveix de motiu per comentar-ho una mica.
Hi ha diverses vies perquè una persona arribi a dedicar-se professionalment a la política, però sols em dedicaré a parlar de quin origen laboral tenen i no de perquè se'ls tria. Una de les més habituals i perilloses és dedicar-se a la política des de les joventuts. Es tracta habitualment de persones amb formació universitària i bones capacitats però que no s'arriben a incorporar a una vida professional en la seva branca. Per una banda és una aposta que realment funciona. Incorporar gent jove, amb idees noves i amb gran capacitat a l'estructura dels partits o a càrrecs públics professionalitzats és positiu. Per altra banda estàs abocant a persones vàlides a no incorporar-se a la seva feina quan és més senzill. Si el període és curt o la seva dedicació professional no és de gran intensitat horària pot ser compatible però en cas contrari ens trobem amb persones que tenen dificultats per començar la seva carrera professional fora de la política.
Altres persones s’incorporen a la vida política de forma professional quan ja tenen una feina consolidada. En la majoria dels casos efectivament són o bé persones que són funcionàries o bé persones amb garanties de tornar al seu lloc de treball, per excedència o perquè la seva activitat li permet. Tot i que la política enganxa per aquestes persones és més senzill tornar al seu lloc de treball. Un catedràtic de la Universitat, per exemple no tindrà pànic a una reincorporació al seu món laboral. Però no és el mateix si la seva feina no està prou remunerada o no el motiva, però aquest no és el cas més habitual.
Per tant sí que és cert que és difícil incorporar a persones a la política professional que no tinguin solucionada la seva vida econòmica o garanties molt clares de retorn al seu lloc de feina. Caldria per tant garantir el màxim de recursos legals per garantir aquesta estabilitat, inclosos col·lectius com els autònoms. Caldria potenciar aspectes de formació contínua, de formació específica per la reincoporació al lloc de treball, mesures d'excedència importants ... Hem d'aconseguir un doble objectiu, facilitar que tothom que vulgui i tingui el suport necessari pugui accedir a qualsevol càrrec públic o de confiança política i en segon lloc que es garantís la possibilitat de reincorporació a la vida laboral normalitzada quan finalitzi la seva etapa.
Cal garantir un accés universal i cal garantir una sortida fàcil. Si fem això ajudarem a renovar la política i a evitar que determinades persones s'hagin d'eternitzar a l'administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada