diumenge, 9 de maig del 2010
Assemblea Joves Esquerra Verda
He assistit a la cloenda de l'Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda. Primer de tot atac de nostàlgia de la meva època a Joves amb Iniciativa, especialment quan han projectat el video de commemoració de les 10 assemblees nacionals. Però sobretot ganes de veure tot allò que poden aportar la gent més jove vinculada a ICV. Cal entendre que les joventuts no han de ser cadells de ningú sinó fràbiques d'idees. La gent de Joves d'Esquerra Verda no són possibles quadres del futur sinó gent fonamental per fer evoluiconar l'Esquerra Verda. I com a exemple el tema de la cocoordinació. La coordinació nacional de joves està ocupat per una adherida i un adherit (avui han estat reescollits el Miguel i la Janet). Algú pot pensar que això és pura estètica, però no és cert, sols cal mirar el paper de les dones a les joventuts. La presència femenina a l'organització és alta i la seva capacitat d'aportació fonamental. I sens dubte aquesta responsabilitat conjunta ha tingut un paper fonamental en aquesta realitat. És possible traslladar aquesta situació a ICV? Podríem tenir una màxima responsabilitat política a ICV d'home-dona? No és el primer cop que apareix el debat. Potser és cert que seria una mesura estranya, però com us deia abans cal mirar allò que fa Joves d'Esquerra Verda amb la capacitat d'aprendre. Aquesta 10 assemblea ha estat un nou exemple.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ja hi ha experiències a europa pel que he sentit i no van malament.
La coordinació no només és una mesura de gènere (brutalment efectiva, per cert) sinó que representa un canvi en el model jerarquic, antiquat i esclavitzador del lideratge individual.
El canvi jerarquic avança cap a la codecisió a última instància, la corresponsabilitat pública.
L'antic model és antiquat i és esclavitzador perquè està pensat per un mon que ja no existeix. Un lider de partit esdevé un esclau. No podem estar defensant polítiques sobre els usos del temps i la conciliació laboral i seguir tenint una persona pràcticament esclava del lideratge, no és coherent.
L'experiència a JEV demostra que amb aquesta i altres mesures agosarades d'acció positiva en qüestió de gènere han acabat per donar-nos una organització paritària en addherits i en participants.
Hem de ser valents.
Gràcies per les paraules, Pere. Des de JEV estem orgullosos de tot allò que fem, però especialment d'una qüestió tan fonamental com la co-coordinació. El Joan n'apuntava alguns dels motius. I sí, certament, quan parlem de noves formes de fer política cal esmentar això!
Gerard Sentís
Publica un comentari a l'entrada