dissabte, 15 de maig del 2010

10 anys sense mili

He assistit a l'acte de commemoració dels 10 anys de la fi del servei militar obligatori i dels 25 anys del Moviment Per la Pau i l'AOC al Parlament de Catalunya. L'altre parlava de la 10 assemblea de Joves d'Esquerra Verda on vaig poder recordar el meu compromís polític des de fa més de 20 anys. Dies per la nostàlgia. Però no records de "batalletes" i decepcions, sinó de compromís i victòries, algunes modestes, però d'altres tan significatives com haver acabat amb la mili. Vaig participar de l'Associació d'Objectors de Consciència (AOC) i vaig fer de la lluita per l'objecció de consciència una de les meves prioritats en el meu treball primer a l'Entesa dels Joves Nacionalistes d'Esquerra i després a Joves amb Iniciativa.
L'acte presidit per Ernest Benach ha comptat amb la intervenció de Pepe Beunza, pioner de l'objecció l'any 197 i de Jordi Tolrà i Ramon Panyella, històrics dirigents de l'AOC. Hi assistia també una delegació del Buró Europeu d'objecció de consciència. Fa gràcia recordar com una petita entitat sense recursos va ser capaç, al costat de moltes altres entitats i persones, de canviar el propi futur i el de moltes altres persones joves que ja no han hagut de fer el servei militar, una prestació obligatòria o una insubmissió molt cara. Avui la mili és un record i es va acabar gràcies a la lluita.

Aquest aniversari hauria de servir per fer una reflexió que avui ens vindria molt bé. Gent bàsicament jove va apostar des de fa 30 anys per acabar amb el servei militar obligatori i ho vam aconseguir. Objectors, insubmissos i pacifistes vam lluitar i vam aconseguir una fita que per a molta gent era una utopia. Pocs exemples són tan clars per veure que es poden fer transformar estructures si hi ha compromís associatiu i polític. És cert que no hem assolit la Pau, però vam transformar estructures que suposaven greus atacs a la llibertat individual.

2 comentaris:

jordi sp ha dit...

Home, Pere, a mi quan em va tocar l'any 86, última quinta amb "excedente del contigente" (jo va ser un dels afortunats) no volíem anar a la "mili". Si hi anàvem era per que es feia, per no sentir els de casa ( a mi em van dir de tot pel fet de no anar ) però també teníem clar que no volíem dedicar 18 mesos a treballar gratis per l'estat. Per tant fet i fet, si m'hagues tocat, volia dedicar solament 1 any...

Juan Antonio Domingo ha dit...

Jo em vaig fer objector de consciència i vaig fer el "servicio social sustitutorio" al CEJAC al carrer Agudells (13 mesos). Recordo una pancarta que hi havia al Portal de l'Àngel que posava "t'imagines si tothom es fes objector". Aquesta va ser una realitat. I per cert, jo no vaig poder votar la constitució però si vaig patir els efectes de la transició amb un servei militar que només tenia sentit per donar feina a molts militars "chusqueros".