Discret però profund (2). Pisos per a persones amb malaltia mental.

L’altre dia ja vaig començar aquesta sèries de petites històries que amaguen una càrrega profunda de valors i política que crec que cal saber posar en valor. Fa uns dies em van convidar a fer el cafè a un dels pisos que la Fundació Tres Turons, que treballa en el camp de la salut mental té al nostre Districte. Fent el cafè ens volien explicar com funcionava l’experiència compartint un cafè amb usuaris que estan vivint en aquests quatre pisos. Es tracta de quatre habitatges públics on a cada unitat hi viuen quatre persones amb malaltia mental. Els pisos estan coordinats per la Fundació Tres Turons que trien les persones que entren a formar part del programa i en fan el seguiment. Es trien persones vinculades al territori perquè això afavoreix que el fet de viure en el nou pìs no sigui un trencament per aquestes persones. Escoltar la responsable que coordina aquests pisos va ser un plaer. I l’agraïment de tots els implicats envers l’actitud del Districte i de l’Ajuntament reconforta molt. Hi ha decisions que es van prenent al llarg del mandat i que no són molt conegudes però en canvi generen canvis concrets molt profunds, en aquest cas sobre les 16 persones que directament es beneficien del projecte.
No és senzill fugir dels estereotips de la malaltia mental. La doctora Alícia Roig o gent de la Fundació Tres Turons com el Jordi, la Marta o la Pilar estan fent en aquest sentit una feina imprescindible. Les persones que viuen en aquests pisos han viscut prèviament situacions dures, en alguns casos vinculats a drogodependències, a situacions de viure sense sostre ... És una experiència pilot que està donant els seus fruits. Pisos dins de comunitats públiques, amb característiques pròpies però integrats al barri, la feina de la gent de Tres Turons és magnífica i el suport municipal a nivell d’accés a habitatges i de condicions econòmiques ha fet possible no tan sols aquesta experiència sinó la convicció de que cal seguir desenvolupant aquesta experiència, apostant sempre que sigui possible per la distribució territorial a tota la ciutat d’aquest servei. No repartir-los per evitar molèsties, que no les generen, sinó per acostar aquests habitatges a l’entorn de més persones amb problemes de salut mental i prop de casa seva. Tothom pot posar el seu accent sobre la gestió municipal allà on consideri oportú, però a mi em fa molta il•lusió que a Horta-Guinardó puguem donar a conèixer projectes vinculats a serveis socials, a nous veïns i veïnes, a atenció a les drogodependències, a persones amb problemes de salut mental ... I el meu agraïment als veïns i veïnes d’aquests pisos que ens van servir un bon cafè i ens van obrir la seva porta per compartir una estona la seva experiència.