Diumenge es va celebrar una nova tanda de consultes sobiranistes arreu de Catalunya. És una molt bona notícia, des del meu punt de vista, que aquesta iniciativa es vagi consolidant i avanci. I ho dic tant pel fet de que és una activitat que fomenta la mobilització i alhora posa damunt de la taula la qüestió nacional, dos elements que considero necessaris a nivell polític.
De totes maneres aquesta nova tanda de consultes han tornat a posar de manifest dues actituds antagòniques que considero que són perverses. La primera és menystenir els resultats. I no estic parlant per part de la caverna mediàtica o la dreta més espanyolista. Ho dic per gent progressista que considera que les xifres són ínfimes. Jo considero que sols cal fer la prova de veure quanta gent som capaços de mobilitzar per altres idees polítiques. Creiem que totes les propostes polítiques farien sortir de casa seva a una de cada cinc persones a moltes localitats de Catalunya, és igual o a una de cada deu (si agafem l’exemple del Vendrell)? Desgraciadament crec que no. Per tant d’entrada que centenars de persones s’organitzin per dur a terme una activitat i que milers acabin participant em sembla digne de tenir en compte. I que quedi clar que no he dit ni decidint ni votant, he dit participant o mobilitzant-se.
Però després hi ha l’altra actitud, la de les persones que des del messianisme patriòtic veuen darrera d’aquests resultats l’inici immediat d’una nova nació independent. Mira d’extrapolar els resultats de les consultes a un resultat a les autonòmiques és absurd. Dir que els resultats de les consultes demostren que si és presentés una sola força independentista guanyaria les eleccions seria com dir després de les mobilitzacions contra la guerra de l’Irak que si es presentés una sola força pacifista hagués guanyat les eleccions. Conec gent que dedica un gran esforç de la seva participació al procés de consultes a dir que el més important és participar i mobilitzar-se i no fer-ho tan sols des de posicionaments independentistes. Altres, com Uriel Bertran sols volen portar-ho al seu molí. Ahir escoltant les seves declaracions vaig arribar a dubtar de si els serveis d’informació espanyols s’havien infiltrat en la Plataforma per tal de desacreditar-la. Fins i tot es queixa del poc seguiment mediàtic, serà de determinats mitjans de comunicació, ahir El Punt dedicava la portada i 12 pàgines més a les consultes. Espero que segueixi el procés i que un dia, quan toqui, arribi a Barcelona, i espero que ningú arribi a treure’m les ganes de votar que sí. I també espero que l’aparell de l’estat desperti i torni a carregar contra aquest procés, ens dóna vidilla i sembla que fins i tot participació.
5 comentaris:
Dues coses:
1. Hi ha una cosa que està molt clara, i és que arreu de Catalunya on s'ha fet la consulta, un 25 % del cens, major si ens referim al cens estatal, diria sí a la independència segur. És a dir és una base ideològica única i la única capaç de muntar aquest sidral, per entendre'ns,
2. Molins i St Cugat, dretes-esquerres, catalanoparlants-castellanoparlants dona el mateix percentatge de participació i vots afirmatius. Això vol dir que la independència és totalment transversal. Totalment.
3. Qui t'ha de treure les ganes d'anar a votar i fer-ho pel sí? les opinions de la coordinadora? mai es pot estar d'acord al cent per cent amb ningú, així que si el motiu´fora aquest, potser hagues anat a votar aquest diumenge un 3 %.
4. El seguiment mediàtic a TV3, L Vanguardia, El periódico, en definitiva en el 90 % de mitjans de Catalunya, abans de la consulta, ha estat directament de jutjat de guàrdia. No em parlis de El Punt que arriba al 5 % de la població, per l'amor de Déu.
Precissament reclamo la transversalitat de l'opció, en aquest sentit coincidim del tot. El seguiment de la Vanguardia pot ser desproporcinat igual que el Punt decideixi que més del 25% de la informació sigui aquesta activitat. No assenyalo la meva discrepància amb tota la Coordinadora, si no en persones concretes que crec que no ajuden a donar una bona imatge, tot i així és evident que segueixo recolzant el procés. Gràcies pels teus comentaris.
Desgràciadament, El Punt és l'excepció, en efecte.
PacoRivière
És que potser els partits encara no se n'adonen, o potser els d'àmbit estrictament català, que han de comptar amb aquesta cojuntura de la societat. En aquest sentit a Iniciativa encara, la majoria de dirigents, estan amb el xip del federalisme quan és impossible que l'estat espanyol compleixi un estatut d'autonomia en condicions. Crec que en Raül Romeva és l'únic que està entenent les coses.
El federalisme real, la voluntat d'Espanya de fer un estat federal plurinacional seria la seva solució al creixement independentista, però és impossible.
Moltes gràcies per deixar-me dir la meva.
Joan, estic bastant d'acord en la teva darrera apreciació pe`ro també crec que està canviant la visió de la qüestió nacional dins ICV. la postura d'en Raül és clara però crec que hi ha una tendència a anar assumint nous posicionaments. Si més no algunes persones ho defensem dins ICV i no ens sentim per sort bitxos raros. I al revés, gràcies per participar del meu blog.
Publica un comentari a l'entrada