Un dels grans debats que avui dia està sobre la taula és sobre si la sortida de la crisi a casa nostra és imminent o bé encara trigarem més temps. Però en el fons no es planteja si hi haurà canvis profunds que facin que no es puguin viure les crisis econòmiques d’aquesta manera. No coincidíem que el descontrol bancari i la manca de regulació dels beneficis extraordinaris era una de les causes d’aquesta crisi? No és a més una vergonya que l’excés de beneficis d’uns pocs porti a la ruïna a una majoria? Si és així, com és que la preocupació sols és per sortir de la crisi i deixar en mans dels mateixos l’evolució dels beneficis?
Un altre tema en el que crec que no s’ha fet prou és en el tema de l’habitatge. Jo estic de lloguer, mai he tingut pis de propietat. Durant molts anys vaig sentir com la meva opció era llençar els diners (de fet poca cosa puc fer-hi perquè ni puc accedir a habitatges protegits ni puc aconseguir un crèdit per comprar-ne un en el mercat lliure). La greu crisi econòmica va posar a molta gent que confiava cegament en que el seu habitatge sempre pujaria de forma exponencial de preu en una situació molt greu. Aquesta situació en molts casos agreujades per divorcis. Ara que la situació comença a preveure que millorarà estem en el mateix punt. Els pisos tornaran a ser el principal element d’especulació i no un dret. Cal un canvi radical que permeti optar per formes més flexibles d’accés a l’habitatge, basades en el lloguer i en el plantejament de que no tota la vida necessitem el mateix pis.
Per tant davant de l’actual situació no tan sols hem de garantir mesures de protecció per als sectors que surten més afeblits de l’actual situació econòmica, sinó també mesures per evitar alguns dels elements que potser no van provocar estrictament la crisi però que sí que l’han fet més profunda i injusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada