Jo de gran vull ser tertulià

Ara ja començo a tenir-ho clar, jo de gran vull ser tertulià. Alguns parlen d’allò que en saben però clar no són dels que triomfen. Jo vull ser dels millors, d’aquells que saben i parlen de tot. Jo vull ser com ells i com ella, perdó com elles. Arribes a l’emissora de ràdio, anant cap allà potser sí que t’has mirat una mica els diaris, arribes i et posen un cafè i et demanen, per anar escalfant que diguis una cosa bona i una cosa dolenta del dia. I després ja t’hi llences. Que es parla de la borsa, cap problema. Que es parla de les eleccions a Belize, ets un especialista. I si cal de futbol, de cultura o de qualsevol cosa. Per això vull ser tertulià, no per guanyar diners o ser mediàtica, perdó altre cop, mediàtic, sinó per tenir la saviesa universal. Sols des d’aquesta saviesa pura es pot entendre per exemple que em carregui a determinades formacions polítiques acusant-les d’estar ancorades en el temps tot i tenir una trajectòria política personal amb poca clarividència de futur. O sols des de la gran experiència i saviesa en tècniques per fer front a situacions límit i afrontar incendis devastadors es pot qüestionar amb tanta contundència les decisions que alguns bombers van prendre. Repeteixo sols des de la saviesa absoluta es pot qüestionar la decisió de gent que es deixa la pell en el dia a dia i que en un fatídic incendi van perdre la vida companys seus. Segons quins qüestionaments sols es poden fer des de la saviesa absoluta o des de la mala fe. Però segur que en saben molt. Jo no en sé, encara de tot això, jo puc demanar transparència i que s’aclareixin les coses, jo puc mirar de posar-me en la pell d’algú que havia de prendre decisions en un moment caòtic, jo puc pensar que hi ha coses a millorar. Però jo no tinc la saviesa absoluta i per això vull ser tertulià, per tenir-la. I a més ser tertuliana política, perdó tertulià, no m’obligaria a donar-li una volta més a tot allò que passa en la política, tindria prou amb criticar, cosa que no passa en altres àmbits. Un dia vaig sentir algú que deia que un bon crític de cinema no era aquell que demostra els errors de les pel•lícules, sinó aquell que aconseguia que la gent veiés més i millor cinema, pe`ro això es veu que no passa en el camp de la política. Ara ja tinc 42 anys i no sé si arribaré a temps de la saviesa suprema i poder ser tertulià, a veure si un dia la Pilar m’ho explica.