diumenge, 31 de gener de 2010

Avatar no m'ha agradat

Ahir vaig anar a veure Avatar en 3D. Quan es va parlar de l’estrena de la pel•lícula vaig decidir que no hi aniria però a mesura que anava escoltant a molta gent, molt diversa, que anava comentant que li havia agradat molt la pel•lícula i que a més transmetia un missatge nou, allunyat de les americanades i on l’ecologisme era un valor vaig replantejar-m’ho, però la veritat és que em vaig sentir decebut. A nivell de tecnologia 3D és cert que pot canviar del tot un estil de cinema, no em va emocionar però sí que té la seva gràcia especialment en algunes escenes. Recomano a qui vulgui anar-la a veure que no es llegeixi la resta de l’article, que el guardi i quan l’hagi vist ja em dirà què en pensa, però per escriure els meus arguments necessito explicar coses de l’argument. Perquè sols parlaré d’argument.
Crec que la pel•lícula reprodueix exactament tots els tòpics que detesto d’aquesta mena de filmografia, al final acaba triomfant l’amor, la religió i la violència. Els Na’vi són un poble amb característiques primitives marcat per una profunda jerarquia (crec que en cap moment cap Na’vi que no sigui dirigent expressa una sola opinió), amb un sentiment religiós molt primitiu (la justificació d eles desgràcies m’ha recordat a algunes escenes que m’han impactat els darrers dies de fervor religiós a Haití), amb un sistema de poder no democràtic i amb una tendència a la violència que la veritat és que fa por. Llavors arriben els “al•lienígenes” que són els humans, comandats per un Marine boig per tal de destruir el bosc i explotar els recursos naturals de gran valor, però els Na’vi volen salvar el bosc i el seu sistema de vida. I com ho aconsegueixen al final? Amb el lideratge d’un altre Marine que s’ha fet bo i a través de la violència extrema i l’estratègia militar.
No veig que defensi altres valors per cap costat. Intentar defensar el medi ambient i la pau amb una pel•lícula en que la gràcia està en l’espectacularitat de les escenes bèl•liques és com defensar la castedat fent una pel•lícula porno. Sent generós el missatge pot ser que no està bé anar als pobles “primitius” a robar-lis les coses sense pactar amb ells. Perquè en el fons els científics que serien la part bona de l’expedició terrestre volen pactar amb ells a través d’educació ... Per tant qui triomfa al final de la pel•lícula és la guerra, la única forma possible per defensar el teu territori davant de les agressions externes. I això és ecologisme? Potser sí que sóc una mica raret i que quan vaig al cinema vull que em sacsegin, que em qüestionin tot i que em facin emocionar i en aquesta pel•lícula sols he vist bons recursos en efectes especials i un argument excessivament carregat de tòpics.