dijous, 4 de febrer del 2010

Independents en política? Ja estem salvats !!!

Artur Mas en el seu darrer míting al Pavelló de la Vall d’Hebron va llançar la idea de que no comptaria sols amb els militants de CIU si arribava al govern, sinó que aniria a buscar els millors encara que no estesin a la formació política. També ha aclarit posteriorment que no es referia a càrrecs d’altres formacions polítiques sinó a gent de la societat civil que actualment no participa en política. D’entrada la proposta d’Artur Mas sembla impossible de rebatre, però m’agradaria matisar algunes coses, i aquest cop no ho faig perquè discrepi ideològicament, sinó perquè en el fons crec que la política és una altra cosa.
La seva declaració pot semblar una resposta a l’actual manca de credibilitat de la política. Es pot pensar que incorporar al govern a persones que no participen actualment de la política permetrà guanyar en credibilitat. Per tant en aquest sentit no hi estic d’acord. Hem de prestigiar la política i els partits. I una manera de fer-ho és incorporant a molta gent que actualment no milita. Si aconseguim que els sectors més actius de la nostra societat apostin per participar políticament aconseguirem una millora notable de l’acció política. Però no els hem d’incorporar al govern, sinó a la política. Sabem que els personalismes no acostumen a ser bons i en política acostumen a ser un desastre. Per tant l’objectiu és que la gent que vol contribuir a transformar la societat s’impliqui en política i si és el cas acabin participant del govern.
En segon lloc la seva declaració pot deixar entreveure un altre aspecte, que la ideologia compta poc en un govern. Així no aniríem bé i no ajudaríem a prestigiar la política. Per tant qualsevol partit ha de mirar d’atraure a la seva formació i a la seva acció de govern a les persones més preparades en el seu camp, però sempre que existeixi una clara complicitat ideològica. Per exemple no sols hem d’aconseguir el millor expert en mobilitat, sinó que hem d’aconseguir el millor expert que comparteixi el nostre model de mobilitat. La política no és gestió pura. La política és aconseguir la millor gestió per tal d’assolir uns objectius.
I el tercer element possiblement serà el més impopular per a molta gent. Jo crec en els partits polítics. Sé que queda estrany, però hi crec. Segueixo pensant que són una de les millors eines per a transformar la realitat. No és la única eina, però és necessària. I per tant jo tinc confiança en la gent que treballa dins de l’organització, que escolta a la gent, que participa al seu barri o a la seva ciutat i que aporta tot allò que comparteix a la seva organització política. A mi em fa molta il•lusió cada cop que alguna persona que no està en política per aconseguir un càrrec l’obté. I us asseguro que en conec força d’aquests casos. Crec en la política i en els partits. I a més hi crec tant que penso que hem de fer tot el possible per canviar-la de forma radical.
Per tant segur que qualsevol govern pot incorporar a persones independents, però cal que sigui per reforçar un projecte polític i per aportar elements que sumin al govern.

1 comentari:

admin ha dit...

Estic absolutament d'acord i jo afegiria que el fet de militar, si més no en els partits d'esquerres, no significa perdre independència, ben el contrari, el que ofereix és un punt de trobada on expressar i aplicar les teves idees.