dissabte, 16 de gener de 2010

La crisi espiritual de José Ignacio Munilla

El bisbe de Donostia José Ignacio Munilla ha fet unes polèmiques declaracions on ha di que és més greu la crisi espiritual de la nostra societat que la catàstrofe d’Haití. Molta gent se li ha tirat a sobre, però les seves declaracions tenen una gran part de reals. Sols des d’una crisi espiritual de la nostra societat es pot entendre que l’Església nomeni bisbe a un personatge com aquest, a més amb l’oposició de la majoria de l’església basca. La catàstrofe d’Haití és un fenomen natural, sens dubte, però que repercuteix en un país dels més pobres del món, un país que no haurem d’ajudar a reconstruir, sinó més aviat a construir. I és que darrera de la situació internacional actual existeix, com diu el bisbe, una crisi espiritual greu que permet l’opressió, la misèria, la discriminació, l’enriquiment d’uns quants a costa de la majoria ... i el bisbe n’és culpable, i ell ho sap. Les seves declaracions evidentment no volien dir això, sinó que parteixen de la gravíssima situació de la jerarquia catòlica. Un actitud de tancament envers el món i de tancar els ulls davant les injustícies. Una actitud més preocupada perquè el PP torni al govern que de la seva tasca real i això és immoral.
Sempre m’havia impactat que un petit país caribeny pogués ser tan pobre com Haití. Després a partir d’uns amics que tenen una filla adoptada haitiana vaig interessar-me més per el país i he format part de la Casa d’Haití i he anat a algunes de les seves activitats. De fet fa temps que l’activitat de l’entitat és més fluixa i fins i tot he vist que ja no està activa la seva web que fa mesos que tinc enllaçada al blog. Però ara he rebut un mail demanant-nos que col•laborem econòmicament amb Haití, però que com a entitat no tenen la capacitat de gestionar adequadament aquests ingressos i per tant que ho fem a través d’alguna ONG més gran. Comparteixo aquesta decisió de saber conduir els ajuts de la manera més eficaç. Jo ho faré com sempre a Través de Metges sense Fronteres. I seguiré pensant que és cert que fa fàstic veure a quin nivell de crisi espiritual han arribat persones influents i poderoses.