dijous, 14 de gener de 2010

Al 2010 eleccions a Catalunya (i3)

En aquest darrer article d’aquesta sèrie parlaré de la gent que es sent desencantada i que no es sent motivada. Molt possiblement els sectors desencisats però no independentistes no trobaran cap opció alternativa als partits tradicionals i per tant l’abstenció pot ser molt alta. Òbviament respecto que la gent s’abstingui, igual que respecto (i comprenc millor la veritat) el vot en blanc. Crec que no es pot criminalitzar a la gent que decideix no votar, el que sí que em sembla clar és que aquesta opció no fa canviar les coses de forma determinant. Una abstenció rècord a les eleccions de novembre permetria canviar la forma de fer política a Catalunya? Em sembla que no. L’abstenció però pot ser molt important. Cal tenir en compte que existeix un percentatge de població que ja no vota sistemàticament, gairebé abstenció estructural. Aquest segment de gent és superior a les eleccions a Catalunya. A aquesta gent cal sumar-li aquest cop gent que hi arriba des de la convicció de que la política no serveix per a res i gent que considera que en un clima com l’actual la manera més forta d’evidenciar el desencant és l’abstenció. Però insisteixo a Catalunya canviaran més coses en funció de qui governi que no pas de quanta gent va a votar a les eleccions.
L’altre dia jo plantejava que Joan Laporta podia esdevenir un candidat populista i que podia aconseguir un bon resultat. En Txiki em deia que era bo donar espai a noves formacions polítiques. Hi puc estar d’acord, però segons qui no representa cap canvi. La formació de Rosa Díez per exemple, de la que em separa tot, té un espai que possiblement necessitava estar representat. Crec que pot haver-hi gent que es consideri de l’esquerra alternativa i que voldria tenir una formació política parlamentària que els representés i que no fos ICV-EUiA. El que intentava plantejar és que si volem noves formes polítiques i nova gent, en Joan Laporta és un dels exemples, per a mi més clar, de la vella escola. Té tot el dret a presentar-se, és evident, però sobretot volia destacar que això no és una alternativa a la política tradicional.
Cal canviar la política, des de dins dels partits, a partir de la gent que ja hi som i entrant gent nova, i des de fora dels partits. El nivell d’abstenció que es pot aconseguir a les eleccions catalanes per a mi no és el tret més significatiu del desencís polític, sinó si s’aconseguiran establir respostes en positiu de la societat civil que ajudin a posar a la política a allà on és necessari que estigui.