dijous, 10 de desembre de 2009

Aminatu

Fa pocs dies parlava de la meva assistència a la trobada europea de suport al poble saharuí i el meu suport a la causa per la llibertat d'aquest poble. És per això que el cas d'Aminatu Haidar, l'activista sahrauí en vaga de fam. Hi ha qui diu que l'Estat Espanyol n'és responsable del greu problema d'aquest poble després d'un mal procés de descolonització i d'una actitud beligerant del Marroc que va coincidir amb el procés de transició a Espanya.

El problema sahrauí ha estat sovint silenciat o infravalorat, sovint plantejat tan sols com un problema humanitari o de cooperació. Hi ha gent que veu aquest poble com un fet més aviat folclòric. I no és així. El Sàhara és un poble que necessita viure lliure i en pau. I Aminatu ens ho ha posat de forma crua davant la cara. És evident que el Marroc és el principal responsable d'aquest incident i de la situació del poble sahrauí, però és que no tenim la capacitat de recordar la nostra responsabilitat al Sàhara? Però és que no entenem que darrera de la seva vaga de fam hi ha algú que lluita radicalment per la llibertat i la dignitat d'un poble?

Aminatu ens demostra amb la seva lluita que al món hi ha temes encara pendents de resoldre i que suposen el patiment d'alguns pobles. I també ens demostra que hi ha dones que posen en un gran dilema a tota la política internacional del nostre estat. Cedir a la greu actitud del Marroc o començar a resoldre coses. Hi ha gent que fins ara ha volgut passar amb discreció davant la causa sahrauí, Aminatu no els deixa. Tens tot el meu suport.

I permeteu-me que acabi l'article reproduint un fragment d'un poema d'Ali Salem Iselmu que vaig conèixer a partir d'un llibre que vaig conèixer gràcies a les amigues i amics de Sàhara Horta. El llibre és un magnífic recull fotogràfic de Pau Coll i es titula "Testimonis de l'oblit. L'espera del poble saharaui a l'exili" i aquest és el fragment del poema traduït al castellà:

"Creer en todo y no tener nada es vaciar
los sentimientos de ambiciones,
en busca de la verdad perdida
en un mundo desorientado donde
la comprensión natural pierde su sentido.

Pero llevadme a mi puerta para conocer
la penumbra de mi espera
y no quedarme oculto, hasta ver con claridad
hacia dónde vamos"