Vicis polítics

Una de les característiques que més em sorprèn de la política catalana és que acostuma a demanar el suport de la gent que tal d’evitar coses i no tant per aconseguir-ne. És a dir, després de la trobada del PP d’aquest passat cap de setmana a Barcelona estem més preocupats de qui pot garantir que el PP no tingui un paper en el proper govern català que no pas de fer les nostres propostes. I crec que això ens acaba passant a totes les formacions polítiques. Si el PP obté un bon resultat i és necessari per garantir un govern estable entrarà en el govern, sens dubte. I què? El meu objectiu polític és aconseguir que les tres forces d’esquerres que actualment governem a casa nostra aconseguim un resultat que ens permeti disposar d’una majoria àmplia per a governar i que a més dins d’aquesta nova majoria ICV-EUiA tingui un major pes polític perquè d’aquesta manera les polítiques que proposem sigui més possible que es puguin dur a terme. És així de senzill, si ICV-EUiA obté un bon resultat i les forces d’esquerres sumem una majoria de govern, el PP pot plantejar-se el que vulgui que tindrà una capacitat d’influència molt petita.
Jo no vull fer política per evitar que l’Alícia Sánchez Camacho estigui al govern català o perquè el Xavier Trias no sigui Alcalde de Barcelona. Jo vull fer política perquè m’agradaria canviar les coses més de les que les puc canviar fins ara, però a vegades tinc poc clar que això estigui prou clar.
És com el tema del lideratge polític. Quan parlem de quin model de polítics volem molta gent s’omple la boca demanant gent honesta, treballadora i que toqui de peus a terra, però quan resulta que parlem de possibles nous lideratges polítics sembla que sols es plantegen noms com el de Joan Laporta. Jo crec que caiem en un bucle absurd. A nivell mediàtic ven molt més l’oposició a un partit que la proposta, i el lideratge “espectacle” que el seriós. Com que la gent que estem en política estem tan obsessionats pel tema mediàtic acabem fomentant determinades actituds per poder sortir als mitjans. Seria hora de trencar el cercle. Que la gent que estem en política ens dediquem menys a l’atac i a la propaganda i que la gent que no està en política miri la informació des d’altres punts de vista que no afavoreixin aquest trist espectacle. No és senzill però ja seria hora.