dimarts, 3 de novembre de 2009

Qui dissenya la ciutat?

L’altre dia parlava sobre el sopar tertúlia a l’entorn de l’espai públic que vam celebrar al Poblenou. La ponent Zaida Muxí havia publicat pocs dies abans un article molt interessant a La Vanguardia amb Josep Maria Montaner. El títol era prou explícit parlant d’urbanisme, “A la altura de niños y niñas”. El plantejament era a partir de dos elements claus. La ciutat es dissenya al marge dels col•lectius que més fan servir l’espai públic (infants, dones i gent gran, ara podríem afegir col•lectius de persones immigrades). El segon element és que els espais de joc infantils a la nostra ciutat són poc creatius i tendents més a garantir totes les normes de seguretat que a ser espais agradables on estar-hi i jugar. No hi entraré gaire en aquests aspectes, us recomano llegir l’article i pensar en quins espais públics responen més a aquestes característiques i quins menys. Tot això en el marc d’un debat que comença a prendre força a casa nostra sobre com es pot convertir la ciutat en un espai més amable i educador per a nens i nenes. La veritat és que m’ha fet pensar i és cert que no tenim tendència a crear espais de joc creatiu on la sorra, l’aigua o altres elements siguin la capsa de sorpreses que nens i nenes fan servir per jugar. Ens preocupa més la normativa que la creativitat i el disseny que la màgia.

Voldria sols plantejar el fet que sovint quan parlem de participació en el disseny urbanístic caiem en el mateix error d’ignorar als principals actors que donen vida al carrer i a les places. La majoria d’entitats veïnals encara no han incorporat criteris de gènere o de mirar la ciutat amb ulls d’infant. A més sovint guanya la batalla de l’opinió pública la gent que menys viu l’espai públic a l’hora de discutir sobre la ciutat. El cotxe segueix sent un element fonamental a l’hora de reivindicar la ciutat. Treure aparcament per a cotxes a l’espai públic és motiu molt sovint d’agres polèmiques i cal saber plantejar que la gent que més utilitzarà el carrer no és aquella persona que arriba de treballar a la nit amb el seu cotxe i entra a casa. El carrer és utilitzat pels infants, per les dones, per la gent gran ... però no exerceixen la mateixa pressió. Cal estar atents per tant a no escoltar tan sols a qui crida més.

3 comentaris:

vosau ha dit...

Benvolgut Pere,
No sé pas qui dissenya les ciutats, el que si que tinc clar és que el Poblenou, no el dissenya els poblenovins ni les poblenovines, i menys encara la gent jove del barri...
Podria dir que em sorprèn llegir notícies com aquesta als diaris...
La nova Beckett obrirà al Poblenou
És vergonyós!
Primer son els equipaments de pomposos de ciutat, que els equipaments de proximitat o per les entitats del barri!
Els i les joves del Poblenou, que hem anat participant de la Comissió/Grup de Treball de Joventut del Poblenou, a qui un dia el Regidor del Districte Francesc Narváez, ens va sorprendre amb una proposta d'emplaçament per un Casal de Joves Municipal al Poblenou (que per cert, no estava contemplat al Pla d'Equipament Juvenils... s'havien oblidat del Poblenou), encara esperem poder veure els plànols i fer una primera visita a l'espai.
Obrirà abans la nova Sala Beckett que el Casal de Joves?
És tracta d'una pregunta retòrica, doncs només cal veure el temps que hem trigat en tenir una Bibliteca.

Pere Nieto ha dit...

Jo no barrejaria. A mi em sembla fantàstic que vingui la Beckett al barri, la tindré a 300 metres de casa i sempre va bé tenir cultura a prop. I a més si no m'equivoco això és un espai privat per a una slaa privada, tot i els ajuts econòmics.
És cert que una de les mancances que, personalment, crec que té el barri del Poblenou és una aposta clara per equipaments juvenils. Serà sens dubte una línia de prioritat política que caldrà potenciar.

vosau ha dit...

No és per la Sala Beckett en concret, no hi tinc res en contra, si no més aviat pel fet en sí.
Qualsevol associació/entitat d'arrel al barri (ateneu, cau, diables, esplai, entre d'altres...) també son entitats privades però considero per mi tenen un valor afegit, i és la seva implicació, participació en la vida del barri.
A més a més, com deia en el comentari anterior, segurament assistirem abans a l'obertura d'aquest espai, que no a molts d'altres, existeixen un munt reivindicacions veinals i promeses polítiques pendents (i no estic parlant de l'àrea verda...).