dilluns, 2 de novembre de 2009

Aquestes enquestes no m'agraden

Ahir diumenge vaig poder llegir les dues enquestes d’intenció electoral per a les properes eleccions catalanes a El Periódico i a la Vanguardia. D’entrada com sempre dir que aquestes enquestes sempre poden ajudar a marcar una tendència però que presenten greus mancances entre d’altres coses perquè evidentment no reflecteixen un element tant important com la participació. Per exemple segons la del Periódico sols el 11’5% de la gent enquestada expressa que s’abstindrà. I a més no és prou significativa la mostra en el cas del Periódico 800 entrevistes em sembla molt poc i a la Vanguardia la veritat és que no he vist quina és la mostra. La conclusió de les dues enquestes és clara, CIU està en condicions de guanyar les eleccions i de millorar significativament els seus resultats. Actualment té 48 diputats i passaria a tenir-ne entre 55 i 58. Això li permetria assegurar-se el govern gairebé amb seguretat, o amb ERC o amb el PP. Tot i així en el cas d’ERC seria amb una formació política que hauria perdut molta força electoral passant de 21 diputats a estar entre 14 i 17. Per tant els resultats de l’enquesta com és lògic no m’agraden i treballaré perquè facin un gir.
Hi ha aspectes però que és evident que encara no estan plenament consolidats com l’efecte de totes les operacions en marxa i que poden afectar electoralment, l’impacte d’un augment sensible de l’abstenció o l’irrupció de noves forces polítiques al parlament com poden ser Reagrupament ( i la possible irrupció de Joan Laporta), UPD o alguna força populista a l’entorn de PxC o Montserrat Nebrera, que en el clima actual poden trobar un cert espai. Hi ha alguna dada pe`ro que directament no me la crec. Segons l’enquesta de La Vanguardia Joan Herrera obté una puntuació entre els votants d’ICV de 5’8, exactament la mateixa puntuació que donen els votants d’ICV a José Montilla. En el cas d’ERC també es produeix una cosa similar tot i que en aquest cas els votants d’ERC voten amb dues dècimes més a Joan Puigcercós que a Artur Mas. En general ICV manté unes expectatives electorals positives. Joan Herrera haurà de treballar a fons per consolidar un vot que està en aquests moments possiblement més descontent amb la política global que no pas amb el paper de la nostra formació o amb el treball del candidat. Segons el Periódico ICV pujaria un o dos dels actuals 12 diputats i segons La Vanguardia baixaria un o dos.

3 comentaris:

Sergi ha dit...

El tripartit va tenir la seva gran oportunitat en la seva primera edició, amb la figura de Pasqual Maragall al capdavant. La discutible oposició de CiU -amb la foto de Zapatero i Mas celebrant un Estatut més que lamentable- i les errades del Govern mateix van dilapidar les il·lusions que es van dipositar el 2003. La reedició del pacte polític només va ser un simple pedaç per no perdre la cadira. L'esperit del Pacte del Tinell no es podrà recuperar facilment i, encara que l'opció que ofereix l'oposició no és sant de la meva devoció, crec que el tripartit ha de fer les maletes, deixar la Generalitat, reflexionar i treballar per tornar amb un altre projecte il·lusionant.

Salutacions cordials.

Pere Nieto ha dit...

JO crec que la regenració necessària sols es pot fer des de dins. Entenc el que planteges però crec que en la situació actual és un perill més clar que ICV no estigui al govern. Hi ha forces pol´´itiques a les que el silenci els hi anirà millor.

boja per la Katherine ha dit...

Em preocupa molt veure el canvi de vot dels catalans de cara a les properes eleccions, espero que l'aprovació de l'Estatut, el nou finançament, la imatge seriosa de Montilla i Castells i, sobretot, la credibilitat i la feina ben feta per Joan Herrera a Madrid possibilitin un nou govern d'esquerres. Queda molt per fer