Pregó de la Mercè

He anat a veure el pregó de les festes de la Mercè. El feien una mare i la seva filla, dues grans actrius, dues dones molt vinculades a la ciutat, Montserrat Carulla i Vicky Peña. Tenia interès per veure com parlarien de Barcelona en un moment de convulsió mediàtica sobre la ciutat. Hi ha dues coses que he destacar, no han parlat de BARCELONA, sinó de barcelones. I segona qüestió no han parlat de tòpics. Montserrat Carulla i Vicky Peña han parlat de que hi ha moltes maneres de viure i veure la ciutat. Que depèn de l’estat anímic, del barri, del moment polític. Que la ciutat es vincula a moments personals, a experiències íntimes. I que Barcelona no és ni el paradís ni un femer. Que es pot estimar Barcelona i criticar-la, que es pot valorar allò que ha millorat i recordar als governs els errors. I sobretot han parlat de dignificar a la cultura i a la gent que al llarg del temps ha fet possible que aquesta ciutat hagi tingut experiències culturals diferents, que aquesta ciutat hagi estat màgica. Un fragment del pregó prou clarificador: “Compartirien amb nosaltres el goig de ser en aquest Saló de Cent , els pagesos, saltimbanquis, poetes, vells actors i actrius que van viure en la misèria i que han caigut en l’oblit, que no sabien que la seva sang germinaria en els nostres cors. Som aquí en representació dels optimistes vençuts que no es van rendir mai.” Un pregó ple de records i enyorances, un pregó ple de subtileses i matisos. Una lliçó davant dels que veuen una Barcelona des del fatalisme o des del cofoisme. Un record pels vells lluitadors republicans i els represaliats, per la gent de teatre que ho ha donat tot, per l’escola pública, pel barri del Guinardó, pels terrats de Barcelona, per la identitat nacional de Catalunya, pels mistos garibaldi, pels cotxes 600 ... però també un compromís per millorar la ciutat i també una pregunta “Com evolucionarà Barcelona? Cap a on?”

M’és igual si la persona que fa el pregó (en aquest cas les dues persones) són de la ciutat o no, quina llengua parlen o on viuen. M’importa sobretot que tinguin coses a dir sobre la meva ciutat, sobre Barcelona i avui dues dones impressionants m’han dit moltes coses sobre Barcelona. La veritat és que espero que llegiu el pregó a Internet i que si us ve de gust ho comentem. Aquí teniu l’enllaç.