dimecres, 16 de setembre del 2009

Dora Serra segueix escrivint sobre Horta


Dorra Serra ha publicat un nou llibre, “Vall d’Horta. Passat, present i una mica de fantasia”. La Dora és una de les persones més actives del barri d’Horta amb vinculacions personals a moltes de les entitats del barri i familiars a moltes de les persones que es mouen a Horta. El pas del temps la va convertint cada cop en una persona més inquieta i activa, va néixer el 1928 però si la coneixeu personalment coincidireu amb mi en el seu gran dinamisme.
El llibre consta de tres parts diferenciades. La primera és un repàs històric al barri d’Horta des dels seus orígens romans fins a la seva vida com a barri de Barcelona. Aquesta part té una gran influència, tal com ella cita, dels estudis del Desideri Díez que ha contribuït de forma clara a la recuperació històrica d’aquest barri. La segona part fa un repàs per les entitats del barri i alguns equipaments per ordre cronològic, des de l’Ateneu Hortenc fundat cap el 1863 fins els darrers equipaments del barri com són la Biblioteca de Can Mariner i el casal de Gent Gran del carrer Feliu i Codina. De fet el llibre ja es podria ampliar amb la inauguració el passat diumenge de l’equipament del carrer Horta 71 que serà la seu de la Llavor d’Horta, del punt d’informació juvenil i també serà puntualment sala d’estudi nocturna. Finalment la tercera part és un recull de contes de la Dora Serra amb Horta com a rerefons.
Hi ha llibres que tenen el seu valor en la seva capacitat d’esdevenir entranyables i recollir sensacions comunes per a molta gent d’un barri i crec que aquest és l’encert del llibre que Dora Serra ha presentat en el marc de la Festa Major al Centre Cívic Matas i Ramis. Si us ve de gust busqueu el llibre i ja direu.

2 comentaris:

Óscar GarcÍa ha dit...

I que en queda de Sant Joan d'Horta, dissortadament bocins enmig d'asfalt i cotxes. O en un estat ruinós com el torrent de can quintana o el palau neoàrab del laberint.

Em dona molta llàstima com aquesta gent han vist l'espoli del seu poble convertit en un nores.

Per sort encara queden llocs i camins per on ensumar la xerinola dels grallers o els pagesos. Com és el camí antic de Sant Cebrià o el seu aplec.

Encara que estiguin tristos pels seus records esborrats del mapa, gràcies a ells podem conèixer tota la història d'aquest gran poble. Desde la meva joventut intentaré de fer coneixer als meus amics i coneguts aquests vestigis!

Gràcies :)

Pere Nieto ha dit...

El Districte d'Horta-Guinardó està començant a viure una època jo crec que molt interessant de recerca del seu passat. S'està creant una entitat que treballarà en això (amb gent tan significativa com la Carlota Giménez, el Lluís Bou, el Joan Corbera o el carles Sanz) i a més cal comptar la feiana dels nombrosos historiadors locals que començant pel Desi i seguint per gent com la Dora o el Mingo s'ha anat fent. I obviament la gran tasca que va fer en Manuel Gausachs.