Diari de vacances 3

Les vacances van bé de veritat. Avui s’han incorporat la Mercè i l’Ernest al grup. Ahir vam passar per la piscina de Santa Coloma de Farners, però avui ja volíem recuperar la normalitat. Pel matí hem anat al riu però al tornar ja hem vist que la cosa s’enfosquia. Quan hem acabat de preparar el dinar ja han arribat els primers trons i mentre dinàvem a la terrassa els trons han guanyat terreny i també la primera pluja. De cop i volta, just amb els ostres ha caigut un llamp prop d’aquí, no sabria definir la distància, però si que he vist l’espetec de llum, el soroll metàl·lic i el posterior silenci. I la pluja caient ja en tromba. Hem fet entrar als nens i he recollit la taula. Hi havia por i tensió. Hem notat físicament la descàrrega i com deia la Tamara per a nosaltres això pot ser tan desbordant com per a ella a contaminació i l’asfalt. Però és cert que no hi estic acostumat. El llum ha començat a fallar, la cobertura del mòbil s’ha esfumat i no hi ha vida civilitzada en molts metres a la rodona de la casa. Reconec que sóc massa urbanita.

Però el dia ha seguit després amb més calma i he pogut acabar el llibre que estava llegint. “Tarde, mal y nunca” de Carlos Zanón, Saymon Ediciones. La novel·la és una crònica negra molt dura. És una novel·la sense concessions, sense esperances, sense matisos. La novel·la transcorre en principi a Barcelona tot i que no hi ha referències clares, no és una novel·la sobre la ciutat. M’ha agradat, però em sembla fins i tot una novel·la massa centrada en la misèria, sense cap espai per al somriure. Una novel·la sobre la pobresa, la delinqüència, el món de les drogues, la malaltia mental, la prostitució ... Demà començaré la segona part de la trilogia del Larsson. L’estil serà molt diferent. Però el llibre de Carlos Zanón m’ha agradat i us el recomano. També és cert que he conegut a l’autor i he fet fins i tot alguna copa amb ell i això, vulguis o no, fa complicitats.

Ara la Berta ja dorm i jo em disposo a fer una ica de tertúlia, bona nit.