dimarts, 7 de juliol de 2009

Oriol Garreta

Avui tractaré un tema inèdit en el meu blog. Resulta que el Bisbat ha decidit traslladar al rector de la parròquia de Santa maria del Taulat i Sant Bernat Calbó del Poblenou i enviar-lo a portar tres parròquies de l’Hospitalet en contra de la seva voluntat i de la immensa majoria de la comunitat i del barri. Oriol Garreta té 70 anys i acaba de superar un procés de salut que l’ha fet anar al límit de les seves forces. En els darrers anys l’Oriol ha estat el rector d’aquestes dues parròquies del Poblenou fent una tasca magnífica, reconeguda per la majoria del barri. Ara volia afrontar els seus darrers cinc anys com a rector en el barri que ha treballat darrerament i on es veu encara amb forces de seguir fent la seva tasca i no haver de començar un repte que és massa dur per a la seva situació. Ho va expressar reiteradament al Bisbat, ho ha demanat la gent de la parròquia de forma clara i contundent, però el Bisbat ni tan sols a respost a la gent de la parròquia. És tremendament injust.
Em considero creient, tot i que em sento molt allunyat de la jerarquia catòlica i no participo, actualment, de la vida de la parròquia. Però l’Oriol Garreta em feia sentir còmode. El seu testimoni era clar, contundent, inequívoc. Estava al costat del barri i sobretot al costat d ela gent que més ho necessitava. Quina creença o no creença tenia la gent no era un obstacle per a ell, participava activament de la vida del barri i havia impulsat sempre projectes que anaven més enllà de la vida de la parròquia. Per exemple m’explicaven l’altre dia que en un sermó seu va criticar la hipocresia de molta gent del barri que parlava de tolerància i que no volia anar al CEIP Acàcies perquè hi havia “massa” immigrants. No li importava que algunes persones es molestessin i marxessin, ell volia parlar clar, igual que feia una crida a la participació política a les eleccions sense les manipulacions de la jerarquia catòlica. A l’Oriol li agraeixo molt la seva actitud durant la malaltia del meu pare i després de la seva mort. Li agraeixo la seva actitud amb la gent jove quan veus que a la majoria de parròquies els estan fent fora. L’Església Catòlica és una institució que cada cop més està propera al fonamentalisme dretà i al funcionament immoral i amb gestos com aquests sols fa que allunyar encara més a la gent que encara creu que és possible la transformació de la institució. Desgraciadament per a molta gent no hi ha solució.

9 comentaris:

Julia ha dit...

Lamento molt que aquest home que de ben segur es mereix una vellesa tranquila rodejat dels seus, hagi de ser victima d'una injusticia i espero i dessitjo que finalment aconseguiu que es pugui quedar entre vosaltres.

Respecto les teves creences, faltaria més, però em sorprén que un home il.lustrat i bona gent com tu pensi que la jerarquia catòlica està cada cop més propera al fonamentalisme dretà. La Esglèsia Catòlica sempre ha estat amb el fonamentalisme dretà, alguns capellans s'han desviat d'aquest camí per sentiments, per ètica i per proximitat amb els més necessitats, però la institució sempre ha estat amb el poder més ranci i a la recerca de diners i poderio. Només cal que facis una mirada enrere i veuràs a les jerarquies catòliques aixecant el braç en una clara salutació nazi. Sí és cert que hi va haver en Joan XXIII, però s'el van treure de sobre i van fer que la santa institució tornés al seu sant "camino".

Pere Nieto ha dit...

No em refereixo a grans decisions. Darrerament estic veient com per exemple les parròquies estan expulsant als esplais o com hi ha actituds més dures entre església més de base. Suposo que a més quan algú veu amenaçat cada cop més el seu paper es radicalitza. Potser és cert que no estan més a la dreta però la societat avança i ells no i per tant la distància em sembla més gran

jordi sp ha dit...

Com qualsevol organització gran arriba un moment que es converteixen en regnes de taifes i, al final, cada rector fa el que creu. Us ho poc dir jo que aquest que tenim ara és el tercer que conec i, com a titular de l'escola, pot prendre decisions més que serioses. Cada un amb un carisma diferent i manies persecutòries. Per sort ens entenen.

Un altre tema és que concebim les parròquies o ajuntaments com a llocs on t'han de facilitar un local de manera gratuïta i podent imposar els criteris que vulguis. Això, molt bé en anys o dècades anteriors, ara no és possible per sort. Ha d'haver un mínim de convivència i saber o ets. És un tema que ha sortit en més d'una reunió al centre cívic i que és complex.

Per tant reitero que al final cadascú tira per on pot i fas el que et deixen. Sinó mireu els centres del Corte Inglés, oficines bancàries i de caixes d'estalvis, centres oficials (al consorci d'educació et contesta en funció del funcionari que et trobes i d'això et puc donar dades després de 19 anys en centres escolars) o, fins i tot els mateixos partits amb les tendències i famílies: aquell que co combrega, per mnolt vàlid que sigui, fora.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Pere, és molt injust. El Bisbat no ha escoltat ni respost les consultes de la gent de la parròquia del Poblenou, i no ha tingut en compte la voluntat ni la circumstància vital del rector. Com una empresa, que menysté treballadors i clientela, així funciona el Bisbat. I el fet resulta absolutament decebedor.
Laura L

El mosquit i el camell ha dit...

Hola, Pere,
No cal que et digui que estic molt d'acord amb el que dius. I que faré difusió del teu escrit. Realment, al bisbat fan una gestió pèssima de personal. Després ploraran perquè no hi ha vocacions. Qualsevol s'hi apunta, amb aquest panorama (bé, qualsevol no, si jo m'hi apuntes, per exemple, no m'hi voldrien: dona i casada -i una mica subversiva- uffff).
Mercè

des d'Osona ha dit...

Des de la comarca d'Osona
Vaig conèixer a L'Oriol Garreta participant d'un viatge a Terra Santa.
Tant les celebracions com les lectures de textos als llocs adients a les mateixes,com va tractar el tema i la preparació prèvia que hi havia, em van semblar fetes per una persona que sent,creu, i explica el que veu i sent.NO HI CAP MÉS COHERÈNCIA, oi?
Ja m'agradaria que com a persones es pogués dir el mateix de tots nosaltres.
Si és així, com pot ser que ara - i amb anades al bisbat per explicar-se -se li ignori els raonaments i ni tant sols es tingui en compte l'opinió dels qui ha servit????.

Anònim ha dit...

Sí Pere, el cas de l’Oriol fa mal a molts. Fa molt mal a la mateixa Església, a la gent que esperaríem que el bisbe, enlloc de gestionar les parròquies com un cap dels recursos humans d’una gran empresa, ho faci en diàleg i confiant més en les Comunitats parroquials. Moure els preveres de lloc per tal de refer situacions i alhora donar cobertura a totes les parròquies del bisbat és una tasca molt difícil i cada cop més impossible. Ja és hora que la planificació pastoral es faci comptant amb els efectius reals de la gran comunitat eclesial, dones incloses, i no només amb els capellans. I almenys, arribat el moment, no maltractar amb l’abús de confiança i d’autoritat a aquells servidors com l’Oriol de qui el bisbe sap que al final acabarà accedint a propostes que no procedeixen, simplement perquè és bona persona i es deu a la causa dels germans.
Salva

toni Garreta ha dit...

El que està clar es que la gerarquia ha volgut castigar a l'Oriol i ho fan amb tota la llet possible. No han tolerat que l'Oriol estigui mes al costat dels humils que de les mitres.
Toni

Alba ha dit...

Està clar que el que fan no té nom. Conec a l'Oriol des de que estava a la parròquia de Santa Engràcia, on va donar-me la comunió. Quan vaig decidir casar-me, vaig anar a buscar-lo perquè ens casés. No va posar cap pega, al contari. Havia estat cap d'agrupament i tenia molt bons records seus. Quan vaig anar a Santa Maria del Taulat a fer els cursets prematrimonials, encara em vaig convencer més de que havia de ser ell el que ens acompanyés. M'apena molt que el traslladin i més en aquestes circumtàncies. Espero no incomodar a ningú per haver-me ficat a donar la meva opinió.
Gràcies