dissabte, 4 de juliol de 2009

ICV Barcelona, assemblea, primera jornada

Joan Saura intervé a la inauguració de l’assemblea d’ICV BCN. Primer de tot, després de les salutacions protocol·làries, comença destacant que Barcelona és una ciutat que ha canviat molt, de fet considera que Barcelona és la ciutat que possiblement ha canviat més en els darrers 30 anys a l’estat. En segon lloc fa referència a la importància d’assumir les politiques de seguretat com a exemple de capacitat de govern. Referències també a la política de la Pau que des d ela Generalitat estem impulsant. Després insisteix en un dels elements més destacats en el discurs d’ICV de Barcelona, el canvi de model polític del govern a Barcelona, deixant enrere l’època Clos i afavorint uns nous valors de govern que de forma clara representa Ricard Gomà. Reflexiona també sobre si hem d’estar en el govern. La resposta és clara, cal mirar d’estar als governs però no a qualsevol preu ni acceptant-ho tot. Aquesta setmana hem tingut un exemple clar amb el nostre posicionament a la Llei d’Educació. Joan Saura afirma que hi ha trencat l’acord són el PSC i ERC que no han respectat els criteris del Pacte Nacional. Referència a la magnífica intervenció de Dolors Camats. O discrepància amb la ILP dels transgènics. Darrera reflexió per fer referència a la gosadia de les nostres propostes, pe`ro alhora tenir més complicitat amb la gent. Volem deixar petjada a Barcelona i a Catalunya. Quim Mestre comença la seva intervenció recordant a totes les persones que ens han deixat des de la darrera assemblea fa cinc anys. Són uns quants, massa. Entre ells ha destacat a dues persones importants, la Teresa Aubets, dirigent històrica en els moments més difícils de l’organització i Marc Reñé, persona de la que ja he parlat en el meu blog. Va morir massa jove, avui encara em costa creure que va morir. Jo em permeto citar a un dels altres mestres meus que va morir, Josep Corachan, històric de Sant Martí. Posteriorment cita al paper jugat per Imma Mayol, en el seu paper com a líder municipal del grup durant bona part d’aquest darrer període. Quim Mestre fa referència als documents, que ja s’han treballat i per tant no insisteix més i convida a començar el debat. Ara venen les intervencions de totes les delegacions, les 10 agrupacions de Districte, Dones amb Iniciativa i Joves d’Esquerra Verda. Està bé començar amb Ciutat Vella, en Carles és una persona tradicionalment inconformista i això fa que el seu plantejament sigui de tot, menys oficialista pur. Una de les primeres queixes que planteja és que els documents són excessivament interns i plantejats dins de les institucions, demana més referències a allò que hem de fer al carrer. Sé que no podré escoltar totes les intervencions, entre d’altres coses perquè estic a la comissió de resolucions. Fins i tot ens anuncia una proposta estrella pel dia següent. Eixample canvia el to de la seva intervenció però manté l’interès. Enric Vilalta sap construir un discurs. I ho fa a més amb una dosi de crítica constructiva força interessant. Després intervenció de Sants-Montjuic, el discurs del Lluís molt més polític i en positiu, molt centrat en la gestió municipal, un discurs ben treballat però més tradicional. Les Corts comença saludant com a amfitriona, pe`ro ja és el moment que marxi a per les resolucions.