dilluns, 20 de juliol de 2009

Fundació Tres Turons i Salut Mental

Dijous passat vaig assistir a la festa d'estiu de la Fundació Tres Turons que es dedica al tema de la salut mental. La festa es celebrava a l'Espai Jove Boca Nord i la veritat és que em va semblar molt interessant. En primer lloc perquè clarament es tractava d'una festa i a vegades això no es té clar. Es va fer en directe l'emissió del programa número 100 de la porta de Tannhäusser que usuaris de Tres Turons fan a Boca Ràdio. Un programa realment interessant que podeu seguir a través dels podcasts a Internet. Em vaig comprar la samarreta commemorativa, com a suport però sobretot perquè hi surt la frase de Blade Runner que dóna nom al programa (“He vist naus cremant més enllà d’Orió...) una de les millors escenes de la història del cinema. També es va projectar un curt fet per usuaris i usuàries que tractava el tema de la malaltia mental amb molt d'humor i amb una visió, perdoneu-me el joc, molt sana. La festa també va tenir el sorteig de lots de productes dels horts que gestiona l'entitat a la Masia de Can Soler, un berenar i la rumba en directe de Rumba Tarumba. També vaig tenir l'ocasió de comprar una fotografia que em va agradar molt en el "mercat" de treballs que havien fet als tallers de l'entitat. Però de la festa també vaig sortir-ne tocat. Darrera l'alegria de la gent i de la bona feina que fa la Fundació, hi ha una situació molt desconeguda per a mi, la malaltia mental. Reconec que em costa saber com apropar-me a les persones que pateixen una malaltia mental. En primer lloc perquè darrera de la malaltia mental hi ha tipologies molt diverses de persones. Gent que està plenament integrada a la societat, gent que pateix una clara dificultat d'independència funcional, gent que està al nostre costat i no sabem que pateix una malatia mental. I també reconec que tinc una greu manca d'informació. No tinc clar com afrontar la meva relació amb una persona bipolar, psicòtica o depressiva. Vaig anar a la festa per saludar a una gent que fa una bona feina al Districte, però vaig marxar amb moltes sensacions personals i amb moltes preguntes. Aquesta és una de les gràcies de la meva feina, entrar en contacte amb múltiples realitats, algunes d'elles desconegudes per a mi. Potser comencem a trencar barreres socials que no aïllin a la gent amb malalties mentals, però segur que queda molta feina per fer. Cal fer-ho amb informació i sobretot acostant-se a la realitat. Jo dijous passat vaig veure moltes coses interessants i moltes mirades per descobrir. I permeteu-me que acabi amb un acudit que ells publiquen en el seu butlletí. "En què s'hi semblen un bipolar i una pila, que els dos tenen dos pols i consumeixen liti". Aquest bon humor és sens dubte una de les coses que dijous em van transmetre a la seva festa.