Barça i urbanisme

Hi ha gent que el millor que pot fer és callar. Una d'aquestes persones és sens dubte en Joan Laporta. Les seves declaracions acostumen a ser desafortunades. Té un aire arrogant, despectiu. La seva gestió com a president del Barça està plena de petits gestos d'aquests. Fa uns dies mostrava la seva queixa perquè encara no hi havia acord polític per la reqüalificació del Miniestadi. La seva actitud no és tan sols de discutir un projecte, cosa a la que òbviament hi té dret, la seva actitud és la de donar per suposat que les institucions s'han de posar al servei del Barça, i en això discrepo del tot, sóc culé però abans de tot tinc un model de ciutat i de política. ICV-EUiA ja ha anunciat la seva oposició a la transformació dels terrenys del Miniestadi tal com s'està acordant. I ens oposem per coherència amb el que pensem del que ha de ser la ciutat i la relació entre el sector públic i privat. I serem coherents amb el que hem plantejat a d'altres ocasions i a d'altres llocs. L'interès d'una entitat privada (fins i tot el Barça) no pot estar per damunt de l'interès públic. Perquè acceptant segons quina reqüalificació estarem retallant equipaments, zones verdes o habitatge protegit, poca broma. Segurament hi haurà acord per la reqüalificació sense el suport d'ICV-EUiA. Perquè hi ha formacions polítiques que tenen clar quan poden fer votacions amb un sentit estètic i quan han de fer votacions defensant uns interessos. I reconec que pot ser un debat poc fàcil. Si preguntéssim a la gent del carrer si una operació urbanística ha de primar una entitat privada o el barri la resposta majoritària segurament seria el barri però si preguntéssim en el cas del Barça la proporció potser seria una altra. Tal com està plantejat l'acord no hi podem donar suport, potser no tothom ho veurà igual, però com a ICV-EUiA hem d'apostar per la coherència.