Reflexionem

Diuen que avui toca reflexionar. Ho farem doncs, que sóc molt disciplinat. Abans de tot m’agradaria proposar una trobada fent un cafè o una cerveseta a partir de la porra electoral però també pensant en aquella gent que segueix el meu blog i que vol xerrar una estona distesa sobre aquests temes. Proposo dijous dia 11 a les 20.00, ja us confirmaré el lloc. Envieu-me un missatge i us ho confirmo. I per cert, si cal convido, cap problema.

Demà anem a votar, més ben dit cal saber qui més anirà a votar. Les previsions diuen que el nivell d’abstenció serà molt alt, i a més aquesta vegada jo crec que no es podrà parlar tan sols d’abstenció electoral estructural i de desinterès. Aquest cop hi haurà molta gent que no votarà de forma conscient, volent deixar clar el seu descontentament amb el sistema polític i amb la situació actual. Potser altra gent optarà pel vot en blanc o nul, però evidentment molta gent expressarà la seva queixa deixant de votar a qualsevol dels partits amb opcions reals d’obtenir representació parlamentària a Europa. Alguns cops ja he dit que a mi això no em sembla una solució, tot i que ho respecto. Darrera de la decisió de no votar (i també de la de votar) hem de decidir com volem canviar la societat. Perquè algú creu realment que les forces polítiques més conservadores davant d’una alta abstenció decidiran fer polítiques progressistes? Entenc que la desafecció pugui portar a aquesta decisió de no votar, però cap persona em pot argumentar, seriosament, que és el mateix si s’aprova o no una jornada de 65 hores, si s’aprova o no la directiva de la vergonya i segons quina política amb la immigració o si s’impulsa una fiscalitat que penalitzi a les persones més riques. I això no és demagògia, això és realitat. Per tant davant de la situació de dubte cal plantejar-se que farem un cop decidim que no votem i que això no suposa tampoc un important canvi a la política.
La segona frustració és per la generalització. Crec que ICV-EUiA ha presentat un candidat que representa precisament un canvi, tot i els seus 5 anys d’experiència com a eurodiputat. Raül Romeva té valors, és fidel als seus principis, ha estat l’eurodiputat més actiu, ha explicat la seva tasca de forma constant a través del seu blog i ha fet una bona campanya. I evidentment rebrà un vot de càstig. Quan les formacions polítiques opten per candidats que representen els nous valors que reivindiquem, també se l’ha de castigar?
Ahir vaig participar del míting final a Can Felipa, fa gràcia tancar una campanya al costat de casa meva, al mateix lloc on es va gravar el programa de TV3 Casal Rock i al mateix lloc on vam fer el primer Consell Nacional de Joves amb Iniciativa com el mateix Raül Romeva ahir em recordava. Vaig acabar convençut de l’aposta que ha fet ICV aquesta vegada, convençut de la necessitat de que Raül Romeva sigui eurodiputat, però alhora conscient que tenim molts deures per fer com a organització (des d’explicar millor les coses, a estar més a prop de la gent que també transforma la societat o de tensionar més algunes organitzacions territorials), però també conscient d’haver de fer canvis més enllà dels partits polítics. Bona jornada electoral.