dissabte, 6 de juny de 2009

Reflexionem

Diuen que avui toca reflexionar. Ho farem doncs, que sóc molt disciplinat. Abans de tot m’agradaria proposar una trobada fent un cafè o una cerveseta a partir de la porra electoral però també pensant en aquella gent que segueix el meu blog i que vol xerrar una estona distesa sobre aquests temes. Proposo dijous dia 11 a les 20.00, ja us confirmaré el lloc. Envieu-me un missatge i us ho confirmo. I per cert, si cal convido, cap problema.

Demà anem a votar, més ben dit cal saber qui més anirà a votar. Les previsions diuen que el nivell d’abstenció serà molt alt, i a més aquesta vegada jo crec que no es podrà parlar tan sols d’abstenció electoral estructural i de desinterès. Aquest cop hi haurà molta gent que no votarà de forma conscient, volent deixar clar el seu descontentament amb el sistema polític i amb la situació actual. Potser altra gent optarà pel vot en blanc o nul, però evidentment molta gent expressarà la seva queixa deixant de votar a qualsevol dels partits amb opcions reals d’obtenir representació parlamentària a Europa. Alguns cops ja he dit que a mi això no em sembla una solució, tot i que ho respecto. Darrera de la decisió de no votar (i també de la de votar) hem de decidir com volem canviar la societat. Perquè algú creu realment que les forces polítiques més conservadores davant d’una alta abstenció decidiran fer polítiques progressistes? Entenc que la desafecció pugui portar a aquesta decisió de no votar, però cap persona em pot argumentar, seriosament, que és el mateix si s’aprova o no una jornada de 65 hores, si s’aprova o no la directiva de la vergonya i segons quina política amb la immigració o si s’impulsa una fiscalitat que penalitzi a les persones més riques. I això no és demagògia, això és realitat. Per tant davant de la situació de dubte cal plantejar-se que farem un cop decidim que no votem i que això no suposa tampoc un important canvi a la política.
La segona frustració és per la generalització. Crec que ICV-EUiA ha presentat un candidat que representa precisament un canvi, tot i els seus 5 anys d’experiència com a eurodiputat. Raül Romeva té valors, és fidel als seus principis, ha estat l’eurodiputat més actiu, ha explicat la seva tasca de forma constant a través del seu blog i ha fet una bona campanya. I evidentment rebrà un vot de càstig. Quan les formacions polítiques opten per candidats que representen els nous valors que reivindiquem, també se l’ha de castigar?
Ahir vaig participar del míting final a Can Felipa, fa gràcia tancar una campanya al costat de casa meva, al mateix lloc on es va gravar el programa de TV3 Casal Rock i al mateix lloc on vam fer el primer Consell Nacional de Joves amb Iniciativa com el mateix Raül Romeva ahir em recordava. Vaig acabar convençut de l’aposta que ha fet ICV aquesta vegada, convençut de la necessitat de que Raül Romeva sigui eurodiputat, però alhora conscient que tenim molts deures per fer com a organització (des d’explicar millor les coses, a estar més a prop de la gent que també transforma la societat o de tensionar més algunes organitzacions territorials), però també conscient d’haver de fer canvis més enllà dels partits polítics. Bona jornada electoral.

6 comentaris:

Marc ha dit...

Pere,

per si se t'ha passat per alt, dijous dia 11 a les 20:00 hi ha l'acte d'homenatge al Miguel Núñez al Teatre Romea...

Pere Nieto ha dit...

Ja hi compto. Un bon dia per recordar-lo avui. Quan tothom dubte de si representem a no a l'esquerra transformadora cal recordar com Miguel Nuñez va ser fidel fins al darrer moment als seus ideals i tenint molt clar qui els representava. Tot un exemple. Per què serà que cap dels que va ser relament lluitadors antifranquistes i s'ho van ufgar tot són dels que reeguen del paper d'ICV?

Marc ha dit...

Tenim uns orígens molt clars. I no els podem oblidar. I ho dic amb aquesta paraula i no una altre perquè l'expressió concreta és "no podem oblidar".

karlos ha dit...

Pere, tengo 35 años, y eso creo que me da derecho a opinar sobre Iniciativa. Que tiene que ver el haber vivido el franquismo con el de dar mi opinión?
Hablando del franquismo, las cargas policiales contra universitarios y periodistas no eran cosa de esa época?, lo digo porque hace unos meses dichos colectivos recibieron un buen (e injustificado) repaso a hostias por los grises, perdon por los mossos, bajo el paraguas de un conseller de interior que creo que es de tu partido

Pere Nieto ha dit...

el meu posicionament sobre les càrregues policials va ser clar. jo sols plantejava que cal tenir en compte que els lliutadors més històrics també poden aportar el seu punt de vista i que és també important.

Pere Nieto ha dit...

el meu posicionament sobre les càrregues policials va ser clar. jo sols plantejava que cal tenir en compte que els lliutadors més històrics també poden aportar el seu punt de vista i que és també important.