dilluns, 15 de juny de 2009

Crisi i Real Madrid

La bogeria compradora de Florentino Pérez ha convertit al Real Madrid en un dels centres d’atenció de l’actualitat mediàtica. Una de les novetats ha estat l’intens debat sobre si és ètic o no, en temps de crisi, fer fitxatges per aquests imports tan gal·làctics. M’agradaria fer una breu reflexió esportiva i “ètica” sobre aquest tema.

Esportivament ho tinc clar, que ho facin. És el millor símptoma de que no han entès res, que tornaran a caure en els mateixos errors i que el Barça el millor que pot fer és mirar-s’ho i riure. Després de l’èxit d’aquesta temporada sols ens resta seguir-ho recordant.

A nivell “ètic” la cosa ja és més complexa. És evident que no fa cap mena de gràcia veure el cost que té aquest fitxatge, però no siguem hipòcrites. Acceptem deixar-ho tot en mans del mercat i en canvi agafem llavors una de les seves actuacions per escandalitzar-nos. En el món de l’esport professional o en el món de l’espectacle hi ha barbaritats de despeses, però si no ens agrada comencem a canviar el sistema. No fem números de quantes escoles bressol es poden construir amb el cost del fitxatge de Cristiano Ronaldo. Decidim canviar les prioritats i fem canvis profunds. Si enlloc de 90 milions es gasten 60 ja és ètic?

Però el que realment seria fonamental és garantir que el món de l’esport no rebi altres menes d’ajuda. De veritat creiem que algú que és capaç de gastar-se aquesta barbaritat ha de tenir ajudes amb pactes amb Hisenda o requalificació de terrenys? Garantim `plena transparència en els comptes d eles entitats esportives, evitem els pelotazos especulatius, evitem que les administracions puguin ser còmplices de la barbaritat de fer servir diners públics o favors per continuar amb aquesta bogeria. I això val pel Real Madrid, però també pel Barça, no ens equivoquem.