Europees, absurd, injust i perillós.

Ningú no ho diria, però estem a menys d’un mes d’unes eleccions europees. Per si algú encara ho dubte seran el proper 7 de juny. Cal reaccionar i plantejar-se les eleccions europees com una forma de fer avançar respostes des de les esquerres a l’actual crisi. L’actual situació de desafecció política, la sensació de llunyania de l’activitat parlamentària europea i el desinterès de la majoria de mitjans de comunicació faran d’aquesta campanya una de les més discretes i buides que recordem. Sembla que potser s’haurà parlat més de les eleccions quan es va decidir no fer repetir a Ignasi Guardans a CIU que a la pròpia campanya. I això és absurd, injust i sobretot perillós.

Absurd perquè no pot ser que acabem donant valor tan sols a les picabaralles partidistes, perquè entre totes i tots ajudem a convertir la política en un espectacle de segona fila. No pot ser que temes tan importants com les eleccions europees passin de forma tan superficial per les redaccions dels mitjans de comunicació, no pot ser que la pròpia gent de les formacions polítiques no li donem prou importància a aquesta comtessa electoral. El resultat no pot ser un concurs per veure a quin grau d’abstenció arribem, una enquesta per saber si ZP manté o no suports o una competició per veure qui és més nacionalista.
Injust perquè no tots els polítics són iguals. Jo no entraré a valorar la resta de candidats, sols parlaré del meu. I aquest cop dic el meu amb tot el pes de la paraula, perquè considero que el Raül Romeva em mereix tota la credibilitat del món. És treballador i actiu, així s’ha destacat reiteradament a Europa, és valent, està al costat dels sectors sense veu, té un model social i nacional per Catalunya que comparteixo i és una persona molt agradable. Qui digui que Raül Romeva és com tots menteix i a més ho fa descaradament. Pot agradar o no el seu estil, podem compartir o no el seu ideari, però no podem equiparar la tasca d’en Raül a la immensa majoria de polítics del nostre país.
Perillós perquè darrera del passotisme polític i la indiferència davant de les eleccions difícilment construirem un projecte més just social i econòmicament a casa nostra. La política no és la única via de transformació social, per sort, però sí que sense un paper important de les esquerres a les diferents administracions difícilment podrem construir un nou model polític. Des de la distància no podrem transformar la societat, cal la implicació del màxim de persones en política, cal transformar la política des de dins, participant, opinant, exigint sinó el futur serà més gris.