divendres, 13 de març de 2009

Qui vol participar?


Un dels elements que de forma permanent apareix en el debat municipal és el de la Participació. És un tema d'una gran complexitat. No crec que sigui fàcil trobar poblacions on la gent consideri que les seves formes de participació siguin òptimes. Existeix un grau de manca de cohesió social important i això d'entrada ja és una dificultat. Un altre dels problemes és que en el fons la gent de la ciutat de Barcelona demana un grau de proximitat igual que la d'un poble (tal com comenta un altre Conseller Tècnic) i això és impossible de gestionar. Actualment s'està treballant en el Pla Director de Participació de l'Ajuntament de Barcelona i això ha de servir per establir millors mecanismes de participació per a la gent. Un dels elements que va sortir és la necessitat de diferenciar entre la participació sectorial en els àmbits de l'Ajuntament i la participació territorial. No aconseguirem un bon Pla Director de Participació Ciutadana si no entenem que el Districte és la trinxera on es debaten la major part dels temes que afecten el dia a dia de la vida de la gent dels barris. A més en el cas dels sectors, els interlocutors estan més reglats i amb una representativitat més definida. Per exemple en el Consell de Comerç de la Ciutat (o com es digui, perdó per la ignorància) participen els diferents sectors econòmics que tenen un paper determinat i una representació clara, en funció del nombre d'associats, el volum econòmic ... però és igual establir la representativitat dins un territori? Evidentment no. Davant d'un projecte urbanístic que representa afectacions i reallotjaments, quin paper hi juga l'Associació de Veïns? i la resta d'entitats? I la ciutadania en general o els afectats per ser expropiats? No és senzill. Hi ha persones afectades que no reconeixen la legitimitat de les entitats si no comparteixen tots els criteris seus. Per tant algunes de les persones que ens exigeixen més participació no accepten a segons quins interlocutors. Jo crec que la gràcia d’un bon procés participatiu està en establir una multiplicitat de canals i d’interlocutors. Però també en això rau la complexitat del procés. En aquest sentit no coincideixo en les persones que menystenen el paper de les entitats. Una cosa és que el paper de representació de les entitats pugui ser major o menor, però sempre és millor poder establir acords i treball amb una entitat que no pas canviar cada dia d’interlocutors. Les assembles veïnals són una bona eina complementària, sobretot d’informació, però no de participació. Ara per exemple estem en el procés de treball de la urbanització de la Ronda del Guinardó un cop s’hagi acabat l’enderroc del Viaducte. Vam fer dues sessions veïnals que van aplegar més de 300 persones en total. Això està molt bé. Vam tenir clar quins eren els elements fonamentals del debat i un bon nombre de gent (les que van venir i el seu entorn més immediat) van rebre informació de com aniran les obres i la proposta de reurbanització. Però això no és participació. Ara hem creat una comissió de seguiment, a partir de l’AVV, que recull les aportacions veïnals i les aporta al Districte. Quan algun veí vol fer una proposta o fer una queixa l’adrecem a l’AVV i aquests, amb tota la informació fan d’interlocutors davant del Districte. Segur que hi ha millores a fer però és interessant veure com evoluciona aquest tema, si es fa un seguiment bo de la urbanització i si s’enforteix l’AVV. També vull fer la reflexió que quan no existeix moviment associatiu és difícil conèixer a fons quin és l’estat d’ànim d’un barri i això no és positiu. Allà on existeix un moviment associatiu potent és terreny abonat per desenvolupar els nimby o plataformes amb interessos molt corporatius (abans que salti algú de davant de l’ordinador, no estic parlant ni de la MPGM del Carmel o Tres Turons ni de cap projecte amb afectacions urbanístiques, a aquest tema li dedicaré altres articles perquè no vull ser frívol). Un moviment associatiu fort i cohesionat ens pot semblar que ens fiscalitza el dia a dia, però és un element necessari per construir el futur d’un barri de forma més consensuada. Hi ha moviment associatiu en mans de partits polítics, és cert, hi ha entitats que representen a molt poca gent, d’acord, però l’absència de moviment associatiu és pitjor. La creació dels consells de barri a tota la ciutat (alguns Districtes ja ens porten avantatge) ha d’anar en aquest sentit. Establir mecanismes multidireccionals, enfortir la informació, garantir la possibilitat de participar a títol individual, potenciar el moviment associatiu, primar aquells sectors amb més desmobilització (especialment gent jove), garantir devolució de totes les aportacions que es facin, millorar les eines comunicatives d’Internet ... Torno al principi de l’article. Els que estem fent participació en els barris, dia a dia, hem de disposar de noves eines i de nous recursos, però també hem de ser conscients de que un moviment associatiu potent pot ser el millor aliat per tirar endavant els grans projectes d’un barri.

7 comentaris:

Ramon Nicolau ha dit...

He trobat molt interessant la teva reflexió sobre participació ciutadana.
Jo em quedaria amb el que dius que tot suma : entitats i persones individuals, consells estables i comissions de seguiment de processos temporals, espais d'intercanvi d'informació i espais deliberatius de reflexió i debat, propostes de l'Administració acceptades i propostes modificades per la voluntat de la gent.

El que és important és la claretat inicial, el saber a que juguem, que és el que oferim en cada cas.

Lògicament els Consells de Ciutat (Com el Consell Ciutat i Comerç) hio tenen més facil per la "professionalitat" i dedicació dels seus membres, i per la seva agenda i calendari de treball, només tracten els temes importants, i normalment amb el temps suficient.

Els Consells Ciutadans de Districte i els Consells de Barri tindran una feina inicial molt important que serà confeccionar la seva agenda: prioritzar quins temes s'han de tractar a més de tots els que puguin anar sortint. Si trien bé la seva agenda, s'avançaran a les contingencies i a sobre generaran bones sensacions en les entitats i les persones que hi participin. Aquest és un repte al que cal destinar-hi esforços.

Ramon Nicolau

Jose R. ha dit...

Pere:

Yo creo que todo esto está bien, pero nos hemos de adaptar también a participar "a la carta". Me explico, el ciudadano en general tiene mil temas en los que pensar, está todo el día con su vida, sometido a un bombardeo de mil temas.. .mil demandas. El espacio público se achica en sus mentes porqué se llena de otras cosas.

En cambio en un momento dado el espacio público salta, adquiere una enorme dimensión y las vías de participación que le damos (delegadas, o que requieren una dedicación constante, a largo plazo, o treméndamente burocráticas) son malas.

No estamos adaptados a dar interlocuacón a los que nos la demandan cuando "saltan" temas. No estamos adaptados al ciudadano que "quiero tratar sólo este tema y en la forma que creo que debe tratarse".

Y hemos de recordar que parte del desafecto a la política recae en parte, en que no sabemos interlocutar a este tipo de ciudadano, que cada vez es más mayoritario.

Pere Nieto ha dit...

Jose, tens una part de raó però crec que no podem oblidar la idea de la globalitat. Pensa en aprticipació com una forma de repsondre a inquietuds concretes de la ciutadania és una part de la participació, però no la més important. Construir conjuntament és més difícil però més estable.

Anònim ha dit...

Crear més òrgans de particiapció ajuda a millorar-la o al revés la dificulta?

Marc ha dit...

Potenciar la participació és una fonat innegable de problemes per als gestors que no estan disposats a escoltar-se a la gent. Per això partits com CiU no en volen sentir a parlar. Escoltar-se a gent que et pot portar la contraria no és fàcil.
Ara bé, està clar que hem de ser conscients dels problemes que tot plegat comporta, però al mateix temps seguir treballant per a poder millorar la participació tant com sigui possible.
Molta gent em pregunta: participar? com ho puc fer?
doncs senzillament anant a les AAVV, participant en entitats diverses, associacions, societats... fins i tot partits polítics.
Sovint, als que participem d'un projecte polític, se'ns marca com a "venuts" a vés a saber què o qui.
i la gran veritat, és que la gran majoria d'adherits, militants, simpatitzants o digues-li com vulguis, som gent que ha pres la decisió de participar activament del món que l'envolta, anant a plenaris, assemblees, xerrades... tot sovint al capvespre, després de treballar tot el dia, a sobre dediquen una part del seu temps a una organització que creuen pot aportar benestar al seu entorn. Gent que no tan sols no guanya un duro amb el que fa en el partit, sinó que a sobre hi paga una quota.
Estic tip de que quan explico que participo activament a ICV, que sóc secretari d'organització a l'agrupació d'Horta-Guinardó... no triguen a preguntar-me: i que? ja cobres bé per fer això?
Doncs no! no cobro un duro. Al contrari, pago religiosament la quota que la meva situació em permet, i m'esforço tant com puc a donar activitat a l'organització. No és participació això?
No puc demanar a ningú, ni de bon tros, una actitud de compromís i participació com la que jo mateix intento tenir.

Però els mecanismes, la possibilitat de participar és oberta a tothom. Ja existeix. Partits, Associacions, organitzacions diverses...

Ara bé, per molts més òrgans de participació que es creïn, seguirem estant on estem si la gent no participa de forma diguem-ne regular.

Perquè al final, no ens enganyem, els que participem som sempre els mateixos.

Quina participació és la de que un bon dia vingui algú i digui: "no estic conforme amb això. Feu-ho bé" i no et proposin cap alternativa més que la de quedar-nos com estem i la persona en qüestió se'n torni a casa seva a mirar la tele???
Quina millor forma de participar que les eleccions? tots coneixem els index de participació que s'estan produint darrerament... "desencanto"??
En el moment de fer-se les primeres eleccions del 77, amb uns partits polítics improvisats o encara poc entrenats a la legalitat, molts foren els que s'hi apuntaren creient trobar la solució als seus problemes personals i tota aquella massa de gent que mai havia donat un pas per a res i en general no estava assabentada de res tampoc, de repent ho exigí tot i ara.
Pocs anys després ja deien que tots eren iguals... i van seguir dedicant-se a veure la tele.

Tot i així, segueixo pensant que els mecanismes de participació s'han de seguir treballant. Però els seguirem treballant els de sempre. Intentant sumar més gent a les organitzacions, als moviments, intentant motivar a la gent del nostre entorn per a participar ells també de forma activa... Però mentre la gent no trobi el benefici personal en el bé comú, el gran "gruix" de la població seguirà passant de tot.

I ja em callo, que crec que ja m'he enrevessat prou per avui...
Consti, però, que he escrit tal i com he anat pensant, una mica buidant el pap... i que potser alguns arguments o idees no estan prou ben desenvolupats.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

participació és un concepte tan difícil de vendre com de reclamar. Ara bé, ni tots els que la reclamen estan disposats a fer-ne un bon ús, ni tots els que la venen estan disposats a cedir-ne veu i vot a la ciutadania. Com a persona que s'hi dedica he comprovat que moltes vegades les entitats no representen a la ciutadania sino a sí mateixos. Ara bé, també crec que són les entitats les que han de dur la veu cantant en aquests processos. Estic d'acord amb el Jose en que hem de innovar en els processos participatius per poder captar aquelles persones que per manca de temps no poden involucrar-se en processos burocràtics.

Jordi Casanovas ha dit...

Pere, estic totalment d’acord amb la generalitat de l’article. No hauríem d’oblidar també que els ciutadans tenen uns drets recollits a les Normes de Participació Ciutadana que com a tècnics i administradors ens obliguen: 1/ Dret a la informació; 2/ Al coneixement dels indicadors de gestió municipal; 3/ Dret a la participació; 4/ Dret de petició i 7/ Dret a la iniciativa ciutadana. Potser com va sortir en reunió sobre el Pla Director de Participació Municipal també a nivell dels responsables i tècnics municipals ens falta formació en aquest tema i reflexionar més sobre el que significa. I també, de la necessitat de que la ciutat disposi d’un teixit associatiu viu i vertebrat. Els manuals de Participació Ciutadana ens la defineixen com el conjunt d'activitats, processos i tècniques per mitjà dels quals la població intervé en els assumptes públics que l'afecten. I que els nivells bàsics de participació ciutadana sense els quals no hi ha participació són: 1/ informació/formació, 2/ consulta i debat, i 3/ participació en la gestió (gestió compartida). Reflexionant: em quedo amb els conceptes de procés i de nivells bàsics de participació. També amb els teus de complexitat i de multiplicitats de canals. En una ciutat tant complexa com la nostra el quid de la qüestió és encertar-la en que la gent pugui participar en els processos segons el seu nivell d’implicació i disponibilitat.
Una nota final: Personalment crec que “participació implica voluntat (grau) de cessió de poder del qui la promou” si no es té aquesta voluntat millor no iniciar-la. Com diu en Ramon Nicolau el que és important és la claredat inicial, el saber a que juguem, que és el que oferim en cada cas.

Jordi Casanovas