Protestes

A través de Cronica.cat he llegit un article del col·lectiu el pati obert sobre perquè augmenten les protestes els darrers temps. D'entrada dir que s'equipara protesta amb manifestació o similar i que de fet hauríem de pensar que hi ha moltes més formes de protesta, però l'article em serveix per fer alguna reflexió.
D’entrada una de les primeres dades crec que és interessant. A l’Estat espanyol el grau de participació és molt baix i en canvi l’assistència a les manifestacions és més alt que en altres països europeus. Hi ha aspectes que crec que fan que la gent de casa nostra tingui més facilitat de manifestació que altres persones de l’entorn, aspectes tan diversos com el clima més suau que permet una major ocupació de l’espai públic o el mite d’identificar manifestació amb dret a opinar que tenim després de la dictadura franquista. Però segurament el fet que a la gent li costi participar més de la vida política quotidiana té un efecte més gran i per tant la gent accepta com a més normal expressar les seves opinions de forma puntual i mobilitzant-se. Un element important a destacar és que caldria canalitzar tota la gent amb capacitat de mobilització cap a unes formes de participació més estables. Això no vol dir militar a un partit polític, però crec que a casa nostra falten espais de participació política que permetin transformar la societat i donar veu a sectors més amplis de la població. Un exemple seria la incapacitat de consolidar un espai fort i potent de reivindicació dels drets nacionals i el finançament just. Les grans dificultats, amb conflictes interns, de la Plataforma pel Dret a Decidir, avalen aquesta sensació.
Segons ens plantegen a l’article és evident que la protesta pública augmenta i es diversifica la tipologia de gent que organitza aquestes mobilitzacions. La dreta ha entrat de ple en el món de les mobilitzacions. De fet és curiós com l’Església Catòlica ha demostrat una capacitat important de mobilització, molt per damunt de les organitzacions convocants, com es demostra que quan ha tingut un actitud menys activa, com a les darreres manifestacions antiavortament, la convocatòria ha estat menor del previst.
L'article planteja que hi ha dos elements que influeixen de forma decisiva en l'augment de les manifestacions, la desafecció i la capacitat d'influència d'aquestes mobilitzacions. El primer element és obvi. Hi ha insatisfacció general. La crisi econòmica ha fet escalfar encara més uns ànims que ja estaven esverats. La manca d'acord de finançament per a Catalunya, la protesta en contra de l'avortament, la queixa per l'augment dels serveis bàsics, la demanda de papers per a tothom, o les ja famoses reivindicacions en contra de l'aplicació del Pla Bolonya han marcat l'agenda de les mobilitzacions a casa nostra. El segon element que ajuda és veure si la capacitat d’influir en l’estat d’ànim general o en el condicionament d’unes determinades polítiques és important o no. Quan la gent té la sensació que està influint, el nombre de convocatòries augmenta.
Hi ha un element que m’interessaria destacar i és que hem d’entendre la protesta com un element més de la capacitat de la nostra societat per influir en política, per canviar les coses i per expressar-se. Però que és fonamental que arribem a establir els mecanismes perquè les protestes siguin elements complementaris d’altres formes de participació més estables i amb major eficàcia. I aquí tothom hi pot aportar la seva capacitat. Cal que els polítics establim mecanismes més forts de debat amb la ciutadania organitzada i que millorem la nostra capacitat de govern. Cal que el moviment associatiu sigui agosarat i encapçali projectes que aglutinin a diferents sectors socials. I cal establir eines de comunicació que ajudin a donar a conèixer totes aquelles iniciatives socials i polítiques que permeten convertir les legítimes protestes en propostes realitzades.
Acabaré amb un exemple concret. Qui consideri que les mobilitzacions estudiantils actuals aturaran el Pla Bolonya s’està equivocant. Però en canvi serà fonamental consolidar moviments estudiantils amb força, formar joves activistes que duguin a terme nous projectes transformadors, garantir millors sistemes de beques per a estudiants, estar atents a una bona aplicació del model a casa nostra... Les protestes són una forma d’expressió, però també una manera de construir el futur.