Desafecció

“Tres de cada Quatre catalans insatisfet amb els polítics”. El titular és demolidor i correspon a una enquesta elaborada pel CEO (El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya). No és una conversa de cafè, és el resultat d’un estudi seriós. La caiguda en la percepció de la ciutadania envers els polítics sembla imparable i si bé és cert que aspectes més conjunturals com la greu crisi econòmica poden contribuir a aquests resultats, el cert és que la desafecció estructural ja arriba a límits intolerables. Hi ha una part que és responsabilitat exclusiva dels polítics, sens dubte. Totes les formacions tenim gent a les nostres files que no entenem què fan allà, com han arribat. I sovint les actituds polítiques públiques poden arribar a ser penoses. Per exemple no puc entendre alguns representants al Districte d’Horta-Guinardó com afavoreixen en el plenari actituds absolutament impresentables d’algunes persones del públic. Quan una persona diu públicament en un plenari que algú s’està embutxacant diners d’un projecte urbanístic de forma fraudulenta i no es respon de forma unànime potser estem contribuint tots a desprestigiar no a un polític, sinó a la Política. Davant d’una acusació això tots hauríem de respondre que o es va al jutjat o es retiren les paraules, tots. Tampoc ajuda gaire al prestigi de la política el nivell d’alguns dirigents del mateix espai municipal. Els seus articles d’opinió o reflexió i les seves intervencions són pures crides al buit, col·leccions de consignes barates i endogàmia radical. D’altres polítics de l’àmbit local lluiten per fer blogs molt més rics, com el del Jose Rodríguez. Fins i tot quan discrepo del tot d’un article seu m’interessa la seva lectura.

Però per altra banda no podem pensar que tota la capacitat de resoldre aquesta situació està en mans dels polítics. La desafecció és un problema de tota la societat. Què diríem si el 75% de la gent no confiés en els metges o en els mestres? Ens imaginem una societat en que tres de cada quatre passatgers d’un avió no confiés en el pilot? Què diríem si la immensa majoria de la gent pensés que les notícies que rep són falses? Segur que reaccionaríem. I a sobre possiblement seria més difícil resoldre una desconfiança absoluta en el sistema sanitari, perquè requeriria una gran inversió en temps i diners. Sembla, d’entrada, que és més fàcil incidir en la política, canviar les coses des dels partits i des de la resta d’instruments polítics que té la societat. I llavors, per què no es fa res? Com és possible que tres de cada quatre persones no tinguin confiança en qui pren bona part de les decisions que els afecten i en canvi s’opti per la passivitat? Això em preocupa molt més que la dada de l’enquesta. Si un nombre de persones significatiu decidissin que això s’ha de resoldre tinc la sensació que les coses començarien a canviar.