Comiat polític

El plenari del passat dimarts va suposar alguns canvis en el grup municipal socialista que val la pena donar a conèixer. En primer lloc Joan Martínez va passar a ser portaveu del grup enlloc de Luis Fernando Garcia Egea. Jordi William Carnes va presentar la seva renúncia com a President del Districte, càrrec que passarà a ocupar la Regidora Montserrat Ballarín. Es van incorporar dos nous consellers socialistes enlloc de la Felisa Lora (a la foto) i la Carme Beltran. S’hi incorpora Joan Ferrús que assumirà la conselleria d’esports i Cristina Gómez que assumirà les conselleries de Benestar Social i Cooperació. La conselleria de dones estarà en mans de Júlia Silveira. La meva felicitació pels dos nous consellers i esperar que desenvolupin una bona tasca dins de l’equip de govern i més en un moment de profundes transformacions en l’estructura territorial dels Districtes. També el meu reconeixement per la tasca duta a terme per laCarme i la Feli, que han estat dues conselleres fonamentals en l’equip de govern.

Aquí podria acabar el meu article normal. Sabeu que en aquest blog miro d’explicar moltes de les coses que passen al Districte des de l’atalaia magnífica que representa ser Conseller Tècnic. Però se’m fa difícil deixar l’article aquí. No entraré a valorar les raons del canvi de conselleries, ni molt menys les raons més profundes. Sabeu que mai valoro les decisions internes dels partits al Districte i molt menys les del soci de govern. Se n’està parlant molt d’aquest tema i no vull afegir llenya al foc. Alguns a més han parlat des de la coherència, la valentia i l’honestedat amb uns principis, llegiu l’article de Jose Rodríguez.

Algú podria dir que no sóc objectiu valorant la tasca de les dues conselleres. Fàcil no ho tinc. La Carme és una bona amiga i la Feli fa més de quatre anys que és la meva parella (un dia podria parlar de com es viu una relació de parella PSC-ICV, però esperaré a tenir millor humor). Tot i aquest risc de manca d’objectivitat diré que la Carme i la Feli han estat dues molt bones conselleres, perquè el que s’espera de la gent que fa aquesta tasca de proximitat política és precisament això: proximitat, implicació, compromís. En les seves dues darreres responsabilitats (Esports i Dones) la Carme i la Feli han sabut trobar les complicitats de les seves entitats, han ajudat a tirar projectes endavant, han creat ponts entre el moviment associatiu i el Districte. I ho han sabut fer sense prepotències i generant complicitats. L’ovació unànime del plenari de dimarts acomiadant-les té molt d’això. Tots els grups municipals valorant la seva tasca i la seva actitud. En política hi ha gent que aconsegueix unanimitats, no ideològiques però sí personals, i elles ho han aconseguit.

A la Carme sempre la tindré per la consellera més hiperactiva que pugui tenir. Desborda passió en tot allò que fa. Es creu les coses fins la medul·la i converteix la política en una cosa viva. Reconec que a vegades em desbordava però li tinc un gran afecte, perquè en una món polític sovint marcat per la prepotència i la pura imatge reconforta molt trobar gent que fa les coses perquè s’ho creu, per ser fidel a un projecte polític. Estava duent a terme una magnífica tasca i espero que el seu relleu no aturi algun dels projectes que ella estava impulsant i que eren molt interessants.

I de la Feli què puc dir? A part de que l’estimo. Ha estat una magnífica Consellera de Dones. En la seva magnífica intervenció de comiat el dia del plenari va citar a Simone de Beauvoir per dir que “la dona no neix, esdevé”. La Feli ha crescut com a consellera, com a política i com a dona en la seva tasca. Ha aconseguit la complicitat de les entitats, el respecte de l’equip tècnic, el reconeixement dels grups municipals. Gent com la Feli demostra la importància en política de la capacitat de treball i d’estar oberta a aprendre de tothom.

Reconec que no ha estat un article fàcil d’escriure, però crec que no podia deixar d’informar de canvis tan importants i alhora de reconèixer la tasca de dues magnífiques companyes de viatge.