Ha mort Manuel Gausachs, una de les persones més treballadores i discretes del moviment associatiu de la Clota i Horta. A les entitats d'un barri acostuma a haver-hi gent està en primera línia per la seva feina i capacitat, gent que sembla que treballi i que fa veure que lidera i gent discreta que aporta el que pot. D'aquest darrer grup (avui prefereixo no parlar dels dos primers) en destacava, al meu entendre Manuel Gausachs. Mai estava en primera línia, però en canvi cada cop que hi havia una iniciativa cultural o lingüística a Horta, si tiraves del fil acabaves trobant al Manuel. Jo no fa gaire que el coneixia una mica més a fons. Concretament el 2007 quan se li va concedir el Premi Horta-Guinardó. L'any anterior la Roser Vallhonesta ja me n'havia parlat quan la Coordinadora d'Entitats d'Horta va presentar-ne la candidatura per primer cop. Va ser llavors quan vaig començar a saber-ne d'ell i poc temps després vaig començar a gaudir de converses amb ell. Amb aspecte descuidat, intel.ligebt, discret i amb un humor sorrut i particular, no et deixava indiferent. Donava suport a tothom qui li demanava fent aquelles feines més de formiga però necessàries. Corregia textos, elaborava butlletins, traduïa teatre i el que calgués (coneixia 6 idiomes). Força gent el trobarà a faltar a Horta i la Clota.
dilluns, 16 de febrer del 2009
Manuel Gausachs
Ha mort Manuel Gausachs, una de les persones més treballadores i discretes del moviment associatiu de la Clota i Horta. A les entitats d'un barri acostuma a haver-hi gent està en primera línia per la seva feina i capacitat, gent que sembla que treballi i que fa veure que lidera i gent discreta que aporta el que pot. D'aquest darrer grup (avui prefereixo no parlar dels dos primers) en destacava, al meu entendre Manuel Gausachs. Mai estava en primera línia, però en canvi cada cop que hi havia una iniciativa cultural o lingüística a Horta, si tiraves del fil acabaves trobant al Manuel. Jo no fa gaire que el coneixia una mica més a fons. Concretament el 2007 quan se li va concedir el Premi Horta-Guinardó. L'any anterior la Roser Vallhonesta ja me n'havia parlat quan la Coordinadora d'Entitats d'Horta va presentar-ne la candidatura per primer cop. Va ser llavors quan vaig començar a saber-ne d'ell i poc temps després vaig començar a gaudir de converses amb ell. Amb aspecte descuidat, intel.ligebt, discret i amb un humor sorrut i particular, no et deixava indiferent. Donava suport a tothom qui li demanava fent aquelles feines més de formiga però necessàries. Corregia textos, elaborava butlletins, traduïa teatre i el que calgués (coneixia 6 idiomes). Força gent el trobarà a faltar a Horta i la Clota.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Vaig estar xerrant amb ell el dissabte al migdia, que soptat ha estat...
Estic totalment d'acord amb tu Pere, s'el trobarà a faltar.
EFECTIVAMENT, EL TRORAREM A FALTAR,ERA UN HOME D' ALTRES TEMPS,OBERT ATOT I A TOTS,UNA PERDUA PER ELS HORTENCS.
JUGANT AMB BCN......
Publica un comentari a l'entrada