divendres, 6 de febrer de 2009

Blu al Carmel


L'artista italià Blu (no us perdeu clicar aquí per entrar a la seva pàgina web, veieu el video animat, és una joia), un dels més reconeguts artistes del moment, ha pintat un graffitti de grans dimensions al carrer Santuaris al Carmel. A través d'un projecte del CCCB aquest artista ha vingut a Barcelona per dur a terme un dels seus projectes que desperten sempre una gran expectació. Cal tenir en compte que alguns dels seus treballs han tingut una repercusió mundial i que els grans museus contemporanis del món es disputen la seva obra. En el barri del carmel la paret era de grans dimensions i té l'encant d'estar en un barri popular i en un lloc de pas. El procés creatiu de l'artista ha estat clar. Va veure la paret, una persona del Districte li va comentar la possibilitat de salvar algunes de les antigues pintades del carrer Santuaris. I és així com a partir d'una antiga pintada del PCC (no del PSC com diu El Periódico) l'artista crea un tauró gegant fet de bitllets de 100 € que es menja totes les pintades reivindicatives començant per la dels comunistes. Dimarts vaig tenir ocasió de passar a veure el graffitti en ple procés de creació i de poder parlar amb l'artista, juntament amb la Regidora Elsa Blasco. Blu és un personatge que fuig dels mitjans de comunicació, que no acostuma a concedir entrevistes i que quan fa rodes de premsa o presentacions acostuma a nar disfressat. En canvi dimarts vam poder parlar amb ell compartint taula a un bar del Carmel mentre dinava, xerrant relaxadament i parlant sobre l'art de carrer i les dificultats que tenen per fer projectes com el del Carmel. El Districte d'Horta-Guinardó pateix de forma clara l'efecte de les pintades que embruten parets i els tags, però alhora hem donat espai a l'art urbà, al graffitti artístic amb experiències com les de difusor a la paret del Parc de les Aigües o aquest projecte ambiciós de Blu. És important no barrejar les coses, cal fer veure a tothom que els graffitis no tenen perquè ser una molèstia o un element que embruta, que hi ha graffitties reivindicatius i graffitties artístics que han de tenir espai a la ciutat. Potser és perquè sóc del Poblenou i he crescut veient moltes pintades a les avorrides parets de les fàbriques i les naus industrials que les feien més amables, però crec en aquest art urbà i és un luxe pel Districte haver pogut tenir a un artista d'aquestes característiques i d'aquesta gran repercussió mundial.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Seria bo obrir més parets on l'art urbà es pogues ser realitzat. Crec que dins el nostre Districte hi han possibilitats per tenirne més, amb temps seria bo que n'hi hagues una per barri com a minim.

Els Tags es bo que desapareixin perque enbruten les parets i dona mala imatge dels que fan grafitis. Pero els grafitis ben fets es tenen que recolçar perque hi hagi espais oberts on es puguin fer.

Pere Nieto ha dit...

Coincidim plenament ambe l que dius. De fet estem plantejant alguna nova paret per fer rpojectes d'aquest estil