dimecres, 15 d’octubre de 2008

Què direm al Tribunal Constitucional?

Reprenent el tema sobiranista a ICV, tal com ja vaig expressar quan em vaig adherir al manifest, vull insistir en la necessitat d’avançar en la projecció pública del sobiranisme dins de la nostra formació. No es tracta de treballar tant quin és el model definitiu de relació amb l’estat espanyol o el grau de federalisme, sinó començar a donar instruments per exercir el dret a l’autodeterminació i sobretot si la sentència del Tribunal Constitucional ens porta cap a una situació de carrer sense sortida.
Com em plantejava l’altre dia el meu amic Toni, un dels elements claus a parlar a ICV serà què fem el dia després d’una possible sentència dura del TC. És difícil plantejar aquest tema a l’Assemblea Nacional si encara no ha sortit la sentència, perquè administrar el debat en una assemblea és complicat, però pot ser d’una dificultat extrema si es parla sobre possibles escenaris encara no definits, això és cert, però també és cert la necessitat de posicionament. Tampoc entendria res ningú si pocs dies després d’una Assemblea Nacional sortís la sentència i no tinguéssim clar què dir. Poques vegades tindrem ocasions tan clares de debatre sobre sobiranisme amb situacions tan límits i cal tenir clar el nostre discurs i la nostra postura. La sentència del Tribunal pot significar un terratrèmol a Catalunya. Davant de les fórmules que voldran maquillar una possible sentència greu, dels postulats exclusivament independentistes i dels retrets al tripartit caldrà fugir de l’ambigüitat i evitar alhora desconfiances. No serà senzill però serà fonamental. El dia després d’una possible sentència humiliant per Catalunya caldrà dir amb claredat que la Constitució no ens serveix i que l’actual model d’estat ha caducat i caldrà començar a formular eines per avançar en el dret a l’autodeterminació, un dret que no el volem abstracte sinó generador de justícia i solidaritat. Si la sentència suposa una retallada molt significativa jo no qüestionaré la constitucionalitat o no de l’Estatut, sinó que la Constitució ha caducat.
Per tant el debat no està en el matís a les nostres posicions de model d’estat o al nombre de persones de sensibilitat sobiranista que estaran a la propera direcció d’ICV, el tema clau està en definir quina serà la resposta d’ICV, sobretot si la sentència del Tribunal Constitucional no respecta allò aprovat pel Parlament i un referèndum.

2 comentaris:

Papitu ha dit...

Lògicament, si el TC esmena l’Estatut, d'entrada el referèndum s’hauria de repetir. A la vegada però caldria obrir un debat seré i seriós sobre quin ha de ser el model de relació que volem amb Espanya.

Marc Blasco ha dit...

Si el TC esmena l'Estatut, jo posaria en dubte el seu funcionament i n'exigiria la compareixença parlamentària dels seus membres. Després el Jutge Garzón hauria d'obrir una investigació per esclarir les pressions del PP i alguns barons del PSOE sobre els magistrats del TC. Desde que m'obren l'Any Judicial anant a missa amb el Rouco Varela, aquesta gent ha perdut la poca credibilitat que els quedaba...
Potser tot el que dic no té cap cap sentit. La veritat és que no sóc cap expert en el món de les lleis. Però tot plegat fa massa pudor de sucarrim.