dissabte, 4 d’octubre del 2008

prioritats grp municipal

Hi ha tres elements que han aparegut els darrers anys en el discurs polític de la majoria de formacions polítiques quan es parla del model de ciutat. Són la cohesió social, la sostenibilitat i la participació. Que aquests elements hagin aparegut amb força en el debat de la ciutat és una bona notícia, sobretot per aquella gent que formem part d’organitzacions polítiques que porten molts anys defensant aquests valors. De totes maneres que el títol coincideixi no vol dir que allò que es vol assolir sigui similar. Aquí no plantejaré que ICV siguem els únics que podem fer avançar aquests aspectes ni que ho estem aconseguint, sols plantejo que els objectius de cada un d’aquests enunciats poden ser radicalment diferents. En relació a la cohesió social no és el mateix voler garantir drets fonamentals i cobertura de serveis a les persones necessitades, que apostar per una autèntica integració social. No és el mateix apostar per cobrir necessitats que apostar per garantir que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital amb igualtat d’oportunitats. En el terreny de la sostenibilitat no és el mateix lluitar per evitar la degradació brutal del nostre entorn i la gestió racional de residus que apostar per un model de ciutat que posi en el centre del debat la lluita contra el vehicle privat o la necessària ordenació del turisme. No és el mateix conformar-se amb tenir punts verds que canviar el model de ciutat i creixement de la ciutat. I en el terreny de la participació no és el mateix escoltar que voler construir. Hi ha la tendència a pensar que perquè oferim molts més espais on els ciutadans puguin demanar allò que creuen tindrem major i millor participació i no és així. Si no garantim un moviment ciutadà i social potent i estable no crearem model de ciutat des de la complicitat. Participar no és poder dir-li a un polític que davant de casa tenim un forat, sinó que és establir els mecanismes que ens permetin des de la confiança mútua entre ciutadania i governants inventar-nos la ciutat. Abans he dit que ICV no és qui està garantint ara per ara aquests tres elements amb la radicalitat que he expressat, però també crec que sí que ICV-EUiA és qui millor pot garantir aquesta línia de treball i que el repte que tenim és saber avançar en aquests àmbits. També diré que on potser estem més “perduts” és en com afrontar una nova cultura de la participació.

4 comentaris:

Juan Antonio Domingo ha dit...

Comunicació: jo t'escolto, tu m'he escoltes, païm els arguments, intentem buscar solucions.
El teu blog és una mà estesa en aquesta direcció però molts ciutadans només ens queda el consol de dir que tenim un forat al davant de casa perquè, habitualment, el tenim fa anys. Una ciutat es reiventa quan la política és al carrer i al ciutadà se li dóna la responsabilitat de poder decidir més enllà d'un vot en una papereta. Però també he de dir que molts ciutadans no estan preparats ni tan sols per ser ciutadans participatius. T'ho dic com a president d'una comunitat de veïns, que és el nivell més baix de política. Què fàcil és queixar-se i marxar a casa rondinant! És per això que una de les coses més senzilles que hi ha per cohesionar un barri és que el barri estigui impecable. És així de tonto però és la realitat. Hi ha zones de la ciutat que són impecables, ben comunicades, carrers endreçats, etc. Però és que hi carrers que porten "dècades" totalment grisos sense arbres, tristos... Aleshores surts de casa amb el teu dia a dia al cap i dius "vinga" a cohesionar i potenciar les activitats col·lectives i reforçar el món amb eufemismes a llarg termini.
El que cal reiventar és la política en general i un pas molt senzill és aquest, encara que sigui un blog personal. Un lloc on tothom pugui dir-hi la seva, i sempre que sigui possible, posant el seu nom. Res d'anonimat. Hola sóc jo penso això i t'ho dic per aportar i construir un lloc millor. Gràcies.

Andreu Marfull i Pujadas ha dit...

Sóc veí del passatge Llívia, passatge que se'ns va dir que passaria a ser un eix comercial del barri, i veí que ha viscut sempre al barri, ara tinc 37 anys. Tambés sóc arquitecte i em dedico al planejament territorial, si bé també he exercit l’espai públic i la promoció privada.
Observo en aquest escrit voluntat de comprensió, però també poca transparència. La situació del barri és clara des de fa dècades, l'impacte urbanístic de l'obertura de la ronda del guinardó i en breu del carrer Teodor Llorente en un teixit urbà totalment consolidat ha suposat un fort impacte al barri, negatiu, d'ençà a la seva afectació pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976. L'afectació d'un importantíssim número d'habitatges ha suposat la degradació i abandonament d'aquests, arrossegant a l'activitat existent de l'espai públic, molt malmesa per no disposar d'una estructura d'equipaments adient ni d'una estructura de carrers adequada per absorvir activitat. Carrers amb voreres estretes plenes de cotxes i pals de llum i telèfon de més de 40 anys en són testimoni. El mateix passatge Llívia, que conserva encara petites botigues degut a l'atracció que el malmès mercat ha generat, es troba en un estat lamentable, en són testimoni l'acumulació de pals, fils i coloms que presideixen l'entrada del mercat del Guinardó, lamentable. Com pot ser que un mercat tingui un carrer d'accés en l'estat en el que es troba l'encreuament entre el passatge Llívia i el carrer Oblit?. Vergonyós.
Tantmateix, l’Ajuntament de Barcelona no va tenir cap cura a l’hora de buscar preservar l’autèntic patriomoni arquitectònic del barri, plè de cases unifamiliars entre mitgeres de principis de segle i de torres de notable qualitat, al considerar que es podia considerar pràcticament la totalitat del barri com a construccions amb alineació de vial, fet que ha aconseguit l’eliminació de totes aquestes autèntiques mostres de la nostra memòria, i alhora establir un greuge difícilment quantificable en totes aquelles construccions que van aixecar-se abans del PDM i que ara sobrepassen l’alçada reculadora permesa, fet que a la llarga provocarà evidentment la seva degradació, ja que en molts casos els m2 edificats són molt superiors als ara permesos, i la seva futura conversió a edificacions més reduïdes farà de ben segur un fort deteriorament per la seva manca de conservació i el seu abandonament futur, ja que ningú voldrà assumir el cost d’assumir aquests costos. En aquesta situació es troben gran quantitat d’edificis, i l’ajuntament es va equivocar al no considerar que ja s’havia consolidat aquest model edificatori.
La construcció del mercat provisional i el projecte de rehabilitació del barri amb la construcció del complex d'equipaments previst i l'obertura del carrer Teodor Llorente eren l'esperança d'un barri que té dret a reclamar uns carrers dignes i uns equipaments adequats que donguin per acabada la nefasta afectació que el PGM ha suposat pel barri, i ara, per la falta de previsió municipal, s'ha obert una sol.licitut d'incloure el mercat com a bé d'interès cultural català. Sóc arquitecte, i conec la llei, entenc l’interès que l’estructura pugui tenir, però no l’edifici, absolutament desproporcionat i d’una qualitat estètica molt discutible, al meu entendre de cap valor. Catalogar l’edifici és una bona idea, igual que el conjunt de construccions de la mateixa època existents al passeig Maragall, a la plaça Maragall i d’altres del barri, però no pas mantenir el record d’una època que no ens va deixar precisament un llegat arquitectònic de masa qualitat. Catalogar no significa mantenir, i això també ho contempla la llei del patrimoni cultural català. Espero que aquesta sigui la decisió assenyada dels tècnics que prenguin la decisió.
Com a guinardoví en nego rotundament a que sigui mantingut aquest mercat per la seva manca de qualitat estètica i la seva manca de qualitat funcional, només cal observar les seves façanes i la seva inviabilitat.
Abans la situació de degradació del barri era alarmant, i ara ho és més. Qualsevol canvi del projecte aprovat que havia d’aixecar-se suposarà la pèrdua d’equipaments previstos i la pèrdua d’un solar eminentment estratègic per desenvolupar-hi el pulmó del barri, tal i com ho va ser en els seus orígens, quan va ser de forma espontània el mercat previ a l’actual. No hi ha més espais, i cal un espai que centralitzi l’atracció d’un espai públic que l’ha de fer viable, amb carrers habilitats pel circular i passejar-hi, i on de ben segur s’instal.larà el comerç i l’activitat de qualitat que el barri necessita. Ara, amb el mercat desubicat, estem posant en perill la supervivència dels malmesos comerços que l’envoltàven, i això és motiu d’alarma.
Per això, malgrat les bones intencions i el gest comprensiu que manifesta, li prego consideri entengui la gravetat de la situació.

Pere Nieto ha dit...

Vull agrair aquestes dues intervencions i algunes de les darreres. És evident que aquest blog em permet escoltar veus diferents i rebre "estirades" amigables. No escric aquest blog com a càrrec, sinó com a persona implicada en els temes d'Horta-Guianrdó, escric a nivell personal i amb el mateix esperit rebo els comentaris. Ho agraeixo. Us asseguro que moltes vegades sento certa impotència quan veig que des de la política i des de l'administració no sabem resoldre molts temes. El blog em permet rebre opinions, sovint clares i contundents, que em permeten mirar de no viure en un núvol. Si hi ha una cosa que valoro de com em va aquest blog és que crec que molta gent us el preneu seriosament. Intento no dir obvietats i sobretot intento no ser el diari oficial de ningú. Quan dic que hem de seguir buscant maneres d'escoltar i de fer complicitats, em sembla que amb escrits com els vostres es demostra clarament. Gràcies. En concret la nostra intenció és sols salvaguardar la torre del Mercat i seguir treballant en la línia que ja hem anat explicant. Dimarts 14 d'octubre a les 19.00 al Centre Cívic del Guianrdó seguirem explicant-ho en una audiència pública oberta al barri.

Andreu Marfull i Pujadas ha dit...

El Passatge Llívia, amb el mercat abandonat i mig carrer a terra per l'obertura del carrer Teodor Llorente fa pena, és trist i espanta. Cada cop que tinc convidats els hi haig d’explicar que hi faràn un macroequipament, fins i tot els hi ensenyo la publicitat municipal i un DVD amb el projecte descrit. Ara no sé què dir-los-hi, m’he quedat mut. Ara no era el moment de plantejar-se catalogar l'edifici, ara no.
El barri necessita urgentment teixir un espai públic digne, que dongui vitalitat a un espai gens atractiu "propietat" dels cotxes i dels pals de fusta amb fils elèctrics i telefònics, que embruten els edificis i el carrer. Això no és la Barcelona que es ven a l'exterior, i es nota, perquè no s'hi inverteix prou ni es treballa àgilment per definir el model de barri que el Pla General Metropolità preveia. Trenta anys és una generació. Ara tinc dos nens petits, i m'agradaria que no hagin d'esperar trenta anys més a veure el barri "acabat". Barris com Sant Andreu, Sarrià, Gràcia, la Barceloneta, el Poble Nou en part, Nou Barris en gran part, Ciutat Vella, el Raval... han estat treballats amb dedicació, i d'altres com El Carmel, Horta, Sants, el Guinardó, estan esperant. I al Guinardó, el Pla General Metropolità ha destruït el patrimoni de casetes i torres que tenia, destruïrà el patrimoni de famílies en les vivendes en finques que sobrepassen l'alçada reguladora, i també ha destruït el teixit urbà que li era propi per l'obertura de dues vies de gran amplada.
Repeteixo, l'equipament projectat i tant acuradament consensuat amb les associacions veïnals era una esperança i una gran oportunitat d'un enorme impacte estratègic, espero i desitjo que "algú" posi fil a l'agulla i tiri endavant aquesta iniciativa, perquè paralitzar-la, ara per ara, serà molt nociu per la vitalitat ja malmesa de la vida pública del barri i la poca activitat comercial que hi sobreviu de mala manera.