dijous, 2 d’octubre de 2008

què ens passa al Guinardó?



En Jordi em convidava l’altre dia a passar una nit d’aventura a la illa del Mercat del Guinardó. També rebia l’altre dia una carta de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó on expressaven, amb molta duresa, les seves queixes per la lentitud en les obres d’aquesta illa d’equipaments. El problema per no tirar endavant l’enderroc del Mercat del Guinardó és que hi ha una paradista que no ha volgut marxar i que mitjançant el seu advocat ha aconseguit paralitzar el projecte (per cert la foto és antiga). La gent que està enfadada té raó per estar-ho. Jo crec que les formes per expressar-ho podrien ser unes altres. Crec que es pot aconseguir la mateixa contundència demanat una reunió urgent amb la Regidora. En aquest Districte no recordo que mai no haguem atès una entitat que hagi demanat una reunió i segur que poder quedar i parlar-ho és més eficaç que una carta. Tot i així no nego, insisteixo, que entenc els seus motius. El projecte d’UA3 del Mercat del Guinardó està sent un autèntic Dragon Khan. Ara aconseguim amb gestions ben fetes un impuls molt important pel projecte, ara un tema no previst ens ho atura i això certament pot fer perdre credibilitat. Se’m fa difícil identificar qui són els culpables per part de l’administració de que aquest projecte no avanci com ens agradaria. Hem comès errors, evidentment, sinó no estaríem on estem igual que també hem “comès” encerts. Hi ha un aspecte que crec que em serveix per explicar una cosa que ens passa als Districtes i és que som “la trinxera”. En aquests casos es veu molt clarament. En aquesta actuació intervenen Regesa, Mercats Municipals, Consorci sanitari, Consorci de Serveis Socials, a més d’un munt d’altres persones i càrrecs municipals. La complexitat de l’operació és molt gran i com a administració no sempre sabem resoldre amb eficàcia els problemes, especialment quan intervenen agents diferents. El Districte en aquests casos ha de fer una feina de donar la cara, d’atendre els malestars, d’exigir a la resta d’agents implicats. Això és la trinxera de la que en parlaré en algun proper article i més ara que estem a punt d’engegar un procés de remodelació important en la relació dels Districtes amb els barris. Ser trinxera és dur perquè reps directament el malestar de la gent (tot i que a vegades pots pensar que no és del tot just), però ser trinxera també té la part positiva de conèixer qui tens al davant, d’entendre perquè estan lluitant, de saber que hi ha gent que també està aguantant pressions. Alguna gent també està a la trinxera del barri, perquè igual que els representants veïnals saben on trobar-me, entren al meu despatx directament o tenen el meu mòbil, en els barris la gent també sap quina és la seva botiga o a quina escola treballen. M’agradaria seguir estant a la trinxera, però tenint més recursos. M’agradaria tenir sempre respostes per poder explicar com és possible que el projecte del Mercat estigui legalment aturat. I és evident que en aquest article no puc explicar més, perquè hi ha coses que no ajudarien a desbloquejar el tema i perquè hi ha informacions que jo conec com a Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó i que per tant no he de tractar en aquest blog. Si he escrit això, i espero que hagi servit, és perquè les coses, per sort, encara no em deixen indiferent, sobretot, venint de segons qui que respecto molt.

3 comentaris:

jordi sp ha dit...

Bon dia, Pere,

Voldria demanar disculpes perquè la invitació no pretenia arribar a aquests extrems, volia fer-la més suau.

Sé/sabem que el Guinardó és dins vostre i que en algun moment del dia hi surt per allà.

Se/sabem de la vostra disponibilitat i que n'hem fet ús en més d'un moment per ambdues parts. Jo també he estat al teu despatx, sense cita prèvia. (per cert, haurieu de controlar una mica més qui puja a aquella planta, més que res perquè és molt senzill accedir-hi i liar-la)

Sé/sabem que sou receptius i que demanar-vos audiència (no està posat amb mala intenció ni ironia) és fàcil i més per a certes persones que, com dic jo "tenen un llit al districte.

Sé que sempre he estat molt ben tractat i considerat en aquella casa i se'm deixa opinar sense cap impediment, de fet participo en la comissió de la mostra i en altres temes des de la Coordinadora i el Centre cívic.

Però el barri ens preocupa, i això que solament és la zona sud. Quan toqui a la banda de dalt ja continuarem tractant.

És una mica dur veure-ho tot parat. Jo, ara hi passo cada dia (duc la meva filla, l'Alba, a una escola bressol de per allà) i penses que tota la tasca feta per tothom: vosaltres i nosaltres, està parart per una parada que no fa més de 6 metres quadrats. De la qual cosa no dubto que us hi heu posat.

Potser si que ens cal saber "coses" que estan per allà i que desconeixem, però, potser també, aquestes "coses" són les que puguin ajudar a calmar els ànims i fer veure a la gent que hi sou presents.

Per acabar voldria dir-te que si un dia vas d'acampada m'ho dius que jo també vindré, i si no pot ser que ens veiem per a fer una cervesa, pot continuar amb un sopar si cal, com a les porres electorals i continuar veient-nos (aquesta vegada convidaria jo)

Pere Nieto ha dit...

Jordi, això està fet. Evidentment l'acampada la posposem, però la cerveseta la fem. No faré la convocatòria a nivell del blog que tampoc cal ser tan indiscret o que s'apunti massa gent. Fins molt aviat.

Anna Mir ha dit...

Amb tota indiscreció ja us dic que m'hi apunto. Fins ben aviat!