Barraques, la ciutat informal

Avui he visitat l’exposició “Barraques, la ciutat informal” que es pot veure al Museu d’Història de la ciutat a la plaça del Rei. L’exposició es pot visitar fins el 22 de febrer, per tant teniu temps, però jo us recomano que no us la perdeu. A més he tingut l’honor de poder visitar l’exposició amb una de les protagonistes de la pròpia exposició, la Custodia Moreno. Aquesta era una assignatura pendent de la nostra ciutat, el reconeixement a tota la gent que va viure una ciutat de Barcelona diferent i que va ajudar a construir la ciutat que som avui dia. D’entrada l’exposició trenca alguns dels grans mites, a les barraques als anys 50 o 60 no hi vivia gent marginal, sinó més aviat gent marginada. Gent treballadora que en molts casos fugia de la fam i de la repressió política i que construïen les barraques a la ciutat com un pas entremig entre les habitacions compartides i un pis més digne. Els nuclis de barraques van ser alhora espais de convivència i de reivindicació i en cap cas van viure al marge de la ciutat, n’eren una part integrant i fonamental. No us perdeu els vídeos de l’entrada, magnífics. Veure que allò que avui ens sembla una pel·lícula molt llunyana estava a casa nostra fa uns quants anys i veure, no té desperdici, el vídeo del procés de trasllat de la barraca a un pis de la Mina. Amb la Custodia destacàvem precisament com es vivien les celebracions i els dies importants, amb una gran dignitat. Gent que vivia en situacions precàries i pobres (no tenien ni llum ni aigua en molts casos) però que en canvi va ser un motor fonamental de la nostra ciutat. En aquest sentit val la pena escoltar els testimonis de la Custodia, del Paco o de la Júlia, que amb els seus records ens ajudaran, igual que l’exposició, a entendre l’abast real del barraquisme a Barcelona.